A rella[1][2][3][4] (d'o latín <REGULA,[5] en chistabín tamién se documenta riella[5]) ye a pieza de l'aladro[2] que «rompe» a tierra,[6][7] ixo ye, que talla horizontalment a tierra a la fondura de treballo precisa enantes de mover-la, lebantar-la y vulcar-la, deixando os vallos y cavallons que caracterizan as uebras aladradas.
Antesmás, a rella consistiba en una falca de fusta y representaba la sola parte funcional de l'aladro como instrumento escarificador. Posteriorment facioron as rellas de fierro, y actualment ye una pieza d'acero.