![]() ![]() | ||||
---|---|---|---|---|
asteroide[1] | ||||
![]() | ||||
Nome provisional | A807 FA[1] | |||
Símbolu astronómicu |
![]() | |||
Tipu | A807 FA[1] | |||
Descubridor | Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers[2] | |||
Data de descubrimientu | 29 marzu 1807[1] | |||
Epónimu |
Vesta (es) ![]() | |||
Llugar de descubrimientu | Bremen | |||
Categoría | cinturón d'asteroides[1] | |||
Datos d'observación | ||||
Magnitú aparente (V) | 5,1 (banda V) | |||
Magnitú absoluta | 3,25[5] | |||
Oxetu astronómicu padre | Sol | |||
Apoastru | 2,5734111006862 AU[6] | |||
Periastru | 2,1484392619903 AU[6] | |||
Argumento del periastru | 151,67635819821 °[6] | |||
Carauterístiques físiques | ||||
Radiu |
262,7 km (media geométrica (es) ![]() | |||
Diámetru | 525,4 km [7] | |||
Superficie | 866 000 km² | |||
Masa | 2590,76 Eg[8] | |||
Densidá | 3,456 g/cm³[9] | |||
Gravedá superficial | 0,22 m/s² | |||
Clase espectral | asteroide de tipu V[1] | |||
Temperatura |
85 K (mínimu) 270 K (máximu) | |||
Albedu | 0,4228[1] | |||
Carauterístiques orbitales | ||||
Periodu de rotación | 5,34212766 h[1] | |||
Periodu orbital | 1325,0179551067 d[6] | |||
Semiexe mayor (a) | 2,3609251813383 AU[6] | |||
Periheliu (q) | 2,1484392619903 AU[6] | |||
Afeliu (Q) | 2,5734111006862 AU[6] | |||
Enclín (i) | 5,56 ° y 7,1439849719803 °[6] | |||
Escentricidá orbital (e) | 0,090001123723675[6] | |||
Socesión | ||||
| ||||
![]() |
4 Vesta ye'l tercer mayor asteroide del cinturón d'asteroides, con 468 km de diámetru, y el cuartu en ser descubiertu. El so tamañu y superficie inusualmente brillante faen a Vesta l'asteroide más brillante. Ye l'únicu asteroide n'ocasiones visible a simple vista como una estrella de 6ª magnitú.
Foi descubiertu'l 29 de marzu de 1807 dende Bremen pol médicu y físicu alemán Heinrich Wilhelm Olbers yá que les sos aficiones lu llevaron a estudiar la órbita de los cometes (de fechu, descubrió cinco cometes, amás d'a Vesta y a (2) Palas). Olbers bautizó al asteroide como Vesta, la diosa virxe romana del llar, a suxerencia del prominente matemáticu Carl Friedrich Gauss
Tres el descubrimientu de Vesta en 1807, nun s'alcontró nengún otru asteroide demientres 38 años. El siguiente foi (5) Astrea.