Alire Raffeneau Delile![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu | Versalles, 23 de xineru de 1778[1] |
Nacionalidá |
![]() |
Muerte | París, 5 de xunetu de 1850[1] (72 años) |
Familia | |
Padre | Jean Baptiste Elie Raffeneau Delile |
Casáu con | Eulalie Delile [2] |
Hermanos/es | Adrien Raffeneau-Delile |
Estudios | |
Llingües falaes |
llatín francés[3] |
Alumnu de | Benjamin Smith Barton |
Oficiu | botánicu, diplomáticu |
Miembru de |
Académie Nationale de Médecine (es) ![]() |
Abreviatura en botánica | Delile (IPNI) |
![]() |
Alire Raffeneau-Delile (23 de xineru de 1778, Versalles – 5 de xunetu de 1850, París) foi un médicu y botánicu francés. Yera especialista pteridólogo, micólogu, briólogu, algólogu y de les espermatófitas.
Por cuenta de les sos altes calificaciones, foi almitíu na Escuela de Salú de París. Sería aprendiz del Dr. Brunyer, nel Hospiciu de Versailles, y gastaba el so tiempu llibre vagabundeando polos xardinos y conservatorios del Trianón. De les sos conversaciones col eminente botánicu Lemonnier, va enfocar escontra les plantes. Delile tamién conocía a René-Louiche Desfontaines, quien foi bien influyente en decidir la so participación como botánicu na Espedición d'Esploración de Bonaparte a Exiptu, reemplazándolo a Desfontaines. Asina entós ye parte con Napoleón Bonaparte na campaña d'Exiptu onde fai les reconocencies del xéneru Lotus y de la especie Cyperus papyrus; tando encargáu de la parte Botánica del testu: Voyage dans la Basse et Haute-Égypte de Vivant Denon.
En 1832, desenvuelve una función de vicecónsul de Francia en Carolina del Norte; depués va ser nomáu Direutor del Xardín de plantes de Montpellier, onde reporta dos pies de Maclura que va llantar nel Xardín de Montpellier, onde van espolletar. Arriquez el yerbariu de Montpellier de munches especies.
Tamién foi profesor de Historia natural en Montpellier.