Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. |
Nel Drechu Internacional, conozse como Alta Mar toles partes del mar que nun tán incluyíes na zona económica esclusiva, el mar territorial o les augües interiores.
L'alta mar ta abierta a tolos estaos y nella tienen les llibertaes que vienen darréu:
A) La llibertá de ñavegación.
B) La llibertá de sobrevuelu.
C) La llibertá de tender cables y tuberíes submarines, de facer islles artificiales y otres instalaciones permitíes pol drechu internacional.
D) La llibertá de pesca
E) La llibertá de pesquisa científica.
Dengún estáu va poder someter denguna parte a la so soberanía. Sicasí, la llibertá de l'alta mar nun inclúi la esploración y esplotación de los recursos naturales asitianos nos fondos marinos y el so subsuelu que tean perbaxo d'aquelli.
Amás, los barcos que tean n'alta mar nun tienen más xurisdicción que la del estáu de la so bandera.