Artemisia dracunculus

Artemisia dracunculus
estragón
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Anthemideae
Subtribu: Artemisiinae
Xéneru: Artemisia
Especie: Artemisia dracunculus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Estragón
Tamañu de porción
Enerxía 297 kcal 1240 kJ
Carbohidratos 50.22 g
 • Fibra alimentaria 7.4 g
Grases 7.24 g
Proteínes 22.77 g
Agua 7.74 g
Retinol (vit. A) 210 μg (23%)
Tiamina (vit. B1) 0.251 mg (19%)
Riboflavina (vit. B2) 1.339 mg (89%)
Niacina (vit. B3) 8.950 mg (60%)
Vitamina B6 2.410 mg (185%)
Vitamina C 50 mg (83%)
Calciu 1139 mg (114%)
Fierro 32.30 mg (258%)
Magnesiu 347 mg (94%)
Fósforu 313 mg (45%)
Potasiu 3020 mg (64%)
Sodiu 62 mg (4%)
Cinc 3.90 mg (39%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Estragón na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]

L'estragón[1] (en nomenclatura de Linneo Artemisia dracunculus) ye una planta de la familia de les Asteraceae, atopando cierta familiaridá col axenxu. Nel sur d'Europa alcuéntrase como planta selvaxe, pero nos países del norte d'Europa cultívase y dáse-y nomes de los sos países. D'esta forma tiense la variedá xermánica, francesa, rusa, etc (difieren namái nel arume y el sabor). La planta llega a crecer dende 60 a 120 cm. L'orixe de la planta nun ta bien claro, pero apuntar a Asia Central y probablemente Siberia, desconozse la introducción d'esta planta n'Europa.

Estragol
Ilustración
Inflorescencia
Inflorescencia
Vista de la planta
  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: estragón

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne