Asparagus officinalis ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
Subreinu: | Tracheobionta | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Liliopsida | |
Orde: | Asparagales | |
Familia: | Asparagaceae | |
Subfamilia: | Asparagoideae | |
Xéneru: | Asparagus | |
Especie: |
Asparagus officinalis L. | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Esparragu | ||
---|---|---|
Tamañu de porción | ||
Enerxía 20 kcal 85 kJ | ||
Carbohidratos | 3.88 g | |
Grases | 0.12 g | |
Proteínes | 2.2 g | |
Retinol (vit. A) | 38 μg (4%) | |
Tiamina (vit. B1) | 0.143 mg (11%) | |
Riboflavina (vit. B2) | 0.141 mg (9%) | |
Niacina (vit. B3) | 0.978 mg (7%) | |
Ácidu pantoténicu (vit. B5) | 0.274 mg (5%) | |
Vitamina B6 | 0.091 mg (7%) | |
Vitamina C | 5.6 mg (9%) | |
Vitamina E | 1.1 mg (7%) | |
Vitamina K | 41.6 μg (40%) | |
Calciu | 24 mg (2%) | |
Fierro | 2.14 mg (17%) | |
Magnesiu | 14 mg (4%) | |
Manganesu | 0.158 mg (8%) | |
Fósforu | 52 mg (7%) | |
Potasiu | 202 mg (4%) | |
Sodiu | 2 mg (0%) | |
Cinc | 0.54 mg (5%) | |
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos. | ||
Fonte: Esparragu na base de datos de nutrientes del USDA. | ||
[editar datos en Wikidata] |
L'espárragu[1] o esparraguera[2] (Asparagus officinalis) pertenez a la familia Asparagaceae. Ye una planta yerbácea perenne de xamasca bien ramificada y aspeutu plumosu. El so cultivu dura abondu tiempu nel suelu, del orde de 8 a 10 años, dende'l puntu de vista de vida económica rentable. La planta d'espárragu ta formada por tarmos aéreos ramificaos y una parte soterraña constituyida por raigaños y yemes, que ye lo que se denomina comúnmente “garra”. De los biltos nuevos llógrense les verdures conocíes como espárragos. Les fueyes tán amenorgaes a escames, con ramificaciones filiformes verdes na so base. Estes ramificaciones algamen los 25 mm de llargu. El floriamientu producir a partir de xunu. Les flores son pequeñes, campanulaes, pedunculaes, y distribúyense en pareyes o son solitaries. Les flores masculín y femenín alcuéntrase en plantes distintes.[3]