Atacama Large Millimeter Array | |
---|---|
Atacama Large Millimeter Array (en) | |
radiointerferómetro (es) | |
Llocalización | |
País | Chile |
Rexón | Rexón d'Antofagasta |
Llugar físicu | desiertu d'Atacama |
Coordenaes | 23°01′09″S 67°45′12″W / 23.0193°S 67.7532°O |
Altitú | 5058,7 m |
Xestión |
Observatoriu Européu Austral National Science Foundation (es) National Institutes of Natural Sciences, Japan (en) |
Costu | 1 400 000 000 $ |
Instalaciones | |
Formáu por | radiotelescopiu, radiotelescopiu y radiotelescopiu |
Web oficial | |
El Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), una asociación internacional ente Europa, América del Norte y Asia del Este, en collaboración cola República de Chile, ye'l mayor proyeutu astronómicu del mundu.[1][2] Trátase d'un interferómetro revolucionariu qu'entiende un conxuntu de 66 antenes (antenes tamién llamaes: reflectores o radiotelescopios cuando ye d'una única antena) de siete y dolce metros de diámetru destinaos a reparar llonxitúes d'onda milimétriques y submilimétricas. El proyeutu foi construyíu nel llanu de Chajnantor, a 5058,7 metros d'altitú, nel desiertu d'Atacama, na zona norte de Chile. Con un costu de más de 1000 millones d'euros, ye'l mayor y más caru radiotelescopiu terrestre construyíu.[3]
Espérase que l'ALMA dexe acolumbrar la formación de les estrelles nos alboreceres del universu y llograr imáxenes desaxeradamente detallaes d'estrelles y planetes en procesu de nacencia. ALMA empezó les observaciones astronómiques mientres el segundu semestre de 2011 y les primeres imáxenes publicar na prensa'l 3 d'ochobre de 2011. La inauguración del proyeutu llevar a cabu'l 13 de marzu de 2013.[4]