Caretta caretta tartuga careta | ||
---|---|---|
Rangu temporal: 40 Ma-0 Ma Cretácicu - Recién[1] | ||
Estáu de caltenimientu | ||
Vulnerable (IUCN 2.3)[2] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Reptilia | |
Subclas: | Anapsida | |
Orde: | Testudines | |
Superfamilia: | Chelonioidea | |
Familia: | Cheloniidae[3] | |
Xéneru: |
Caretta Rafinesque, 1814 | |
Especie: |
Caretta caretta (Linnaeus, 1758) | |
Distribución | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
La tartuga careta[6] (Caretta caretta) ye la única especie del xéneru Caretta, que pertenez a la familia Cheloniidae, dientro de la superfamilia de les tortúes marines.
Habita nel océanu Atlánticu, Pacíficu y Índicu, según el Mediterraneu. Pasa la mayor parte de la so vida en hábitats marinos y estuarinos, y la fema solo xube de volao a la sablera pa desovar. Tien una baxa tasa de reproducción; les femes tienen un permediu de cuatro puestes de güevos y depués pasen por un periodu de quiescencia nel cual nun ponen güevos mientres dos o trés años. Llega al maduror sexual ente 17-33 años y tien una llonxevidá de 47-67 años.[7]
Les tortúes adultes miden en permediu unos 90 cm de llargu y tienen un pesu permediu de 135 kg, anque tamién se rexistraron exemplares más grandes con un llargor d'hasta 213 cm y un pesu d'hasta 545 kg. El color de la piel varia dende mariellu a marrón, y el cascu ye típicamente marrón-acoloratao. La diferencia más obvia ente machos y femes adultos ye que los machos tienen coles más grueses y plastrones más curties que les femes. Nun hai dimorfismu sexual ente femes y machos xuveniles.
Ye omnívoru, alimentándose principalmente d'invertebraos que viven nel llechu marín. Los sos quexales son grandes y poderoses y sirven como una ferramienta eficaz pal esmantelamientu de les sos preses. Les tortúes neonatas tienen numberosos depredadores y los güevos son especialmente vulnerables a depredadores y organismos terrestres. Una vegada qu'algamen la edá adulta, el so gran tamañu llenda la depredación a los grandes animales marinos, como los tiburones.
Ye considerada una especie vulnerable pola Xunión Internacional pal Caltenimientu de la Natura. Apareyos de pesca ensin atender son responsables de munches muertes ente les tortúes marines, incluyendo C. caretta. Tamién pueden afogase cuando son atrapaos en red d'arrastre. P'amenorgar la mortalidá, implementáronse dispositivos excluidores de tortúes marines, apurriendo una vía d'escape pa les tortúes. La perda de sableres de friega afeches y l'introducción de depredadores exóticos tamién afecten les poblaciones de C. caretta. Los esfuercios de caltenimientu riquen la cooperación internacional, una y bones estes tortúes analayen per vastes árees y porque les sableres de friega crítiques pa la so reproducción atópense esvalixaos en dellos países.
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes spotila59
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes dodd1
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes dodd2