Chrysiridia rhipheus

Chrysiridia rhipheus
Estáu de caltenimientu
Non evaluáu
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Clas: Insecta
Orde: Lepidoptera
Superfamilia: Geometroidea
Familia: Uraniidae
Subfamilia: Uraniinae
Xéneru: Chrysiridia
Especie: Chrysiridia rhipheus
(Drury, 1773)
Distribución
endémica de Madagascar
endémica de Madagascar
Sinonimia
  • Papilio rhipheus Drury, 1773[1][2]
  • Urania ripheus var. madagascariensis Lesson, 1831[3]
  • Urania crameri Maassen, 1897[3]
  • Urania druryi Boisduval, 1874[4]
  • Urania papageno Niepelt, 1931[5]
  • Rhipheus dasycephalus Swainson, 1833[6]
  • Leilus orientalis Swainson, 1833[3]
  • Chrysiridia riphearia Hübner, 1823[7]
  • Urania ripheus[8]
  • Urania rhiphaeus[9]
  • Urania rhipheus
  • Chrysiridia madagascariensis
  • Chrysiridia rhiphaeus[10]
  • Chrysiridia ripheus
Consultes
[editar datos en Wikidata]
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de taxón con un parámetru desconocíu "1 = Poliya crepuscular "
Alvertencia de vista previa: Páxina qu'usa Plantía:Ficha de taxón con un parámetru desconocíu "2 = range_map_width "

La poliya crepuscular de Madagascar, o a cencielles poliya crepuscular[11] (Chrysiridia rhipheus), ye una especie de gran poliya de vuelu diurnu de la familia Uraniidae, con una valumbu de siete a nueve centímetros. Considerar unu de los miembros más bellos ya impresionantes del orde Lepidoptera.[12] Famosa en tol mundu, figura en munchos llibros de mesa auxiliar que traten esti orde, y ye bien buscada polos coleicionistes.[13][14] Ye bien colorida, pero munchos d'esti colores nun se formen por pigmentos, sinón por fenómenos físicos como la polarización, iridiscencia o refraición de la lluz nes escames de les ales.[8][15] Por ello, ye una especie oxeto de numberosos estudios ópticos.[15]

L'entomólogu británicu Dru Drury considerar una caparina, y describir en 1773 dientro del xéneru Papilio. En 1823, Jakob Hübner la reclasificó nel xéneru de poliyes Chrysiridia. Más palantre, otres descripciones dieron llugar a sinónimos dellos como Chrysiridia madagascarensis (Lesson, 1831).[3]

De primeres, creyóse que yera orixinaria de China o Bengala, pero depués afayóse que yera endémica de Madagascar.[2][16] Atopar en distintes rexones de la islla en distintos momentos del añu, con máximos poblacionales ente marzu y agostu y mínimos ente ochobre y avientu. Cada añu, miles d'individuos migren del este al oeste de la islla.[17]

Les femes ponen aproximao ochenta güevos nel aviesu de les fueyes d'euforbiáceas del xéneru Omphalea. Los bárabos son blancucies y amarellentaes con manches negres, pates coloraes y pelos negros. La seda que xeneren les ayuda a enferronase a les fueyes y a engatar otra vegada si cayen. Especializáronse n'alimentase namái de los cuatro especies del xéneru Omphalea de Madagascar, que son tóxiques, de tal manera que los bárabos secuestren les toxines y retener nes etapes pupal y adulta.[nota 1][19] En completando cuatro etapes, formen una crisálida. Esti estáu de pupa dura ente diecisiete y ventitrés díes.[17]

  1. Belouino, Paul (1852). Dictionnaire général et complet des persécutions souffertes par l'Église (en francés). París: J.P. Migne Éditeur, páx. 1784-1786. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  2. 2,0 2,1 Drury, Dru. «Illustrations of Natural History, wherein are exhibited upwards of 240 figures of Exotic Insects» (inglés) páxs. 154. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.Versión de llibru almacenada en Google Books.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Kirby, William Forsell. A Hand-book to the Order Lepidoptera (PDF) (n'inglés), Baldwin & Cradock, páx. 50-53. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  4. Grote, A. R. (17 de xineru de 2008). The Canadian entomologist VI (n'inglés). Entomological Society of Canada, páx. 180. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  5. Beccaloni, G. W.; Scoble, M. J., Robinson, G. S. & Pitkin, B. (Editors). «Chrysiridia papageno» (inglés). World Wide Web electronic publication. The Global Lepidoptera Names Index (LepIndex). Consultáu'l 8 de febreru de 2011. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  6. Swainson, William S.. Zoological Illustrations. (n'inglés). Vol III. Second series., páx. 130-131. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  7. Savela, Markku (8 de febreru de 2011). «Chrysiridia» (inglés). Lepidoptera and some other life forms. Consultáu'l 16 de xunu de 2008.
  8. 8,0 8,1 Yoshioka, Shinya; Kinoshita, Shuichi (5 de marzu de 2007). «Polarization-sensitive color mixing in the wing of the Madagascan sunset moth». Optics Express (Washington: Optical Society of America) 15 (5): 2691-2701. doi:10.1364/OE.15.002691. PMID 19532506
  9. Decary, Raymond (1950). La Faune Malgax (en francés). Paris: Payot.
  10. Biosecurity New Zealand (24 d'agostu de 2005). «Import Health Standard for the Importation of Tropical Butterfly and Moth Pupae into New Zealand» (inglés). Commercial Imports. New Zealand Government. Archiváu dende l'orixinal, el 26 de xunetu de 2011. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  11. AA. VV., Los inseutos Biblioteca visual Clarín (1993). Tomu II. ISBN 950-511-142-8
  12. Tait, Malcolm (26 d'agostu de 2006). Animal Tragic: Popular Misconceptions of Wildlife Through the Centuries (n'inglés). Think Books. ISBN 184525015X.. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  13. Smith, Neal G. (marzu de 1983). Host Plant Toxicity and Migration in the Dayflying Moth Urania (n'inglés). Florida Entomological Society. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  14. Griveaud, Paul (1963). «4 (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).» (n'inglés) (PDF, 3,87 Mbit). The Invertebrates of Madagascar. s.n.. páxs. 81-82. Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  15. 15,0 15,1 Prum, Richard O.; Quinn, Tim; Torres, Rodolfo H (31 de xineru de 2006). Anatomically diverse butterfly scales all produz structural colours by coherent scattering (PDF) (n'inglés). Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  16. Boisduval, Jean Alphonse (1857). Histoire naturelle des insectes: spécies général des lépidoptères (en francés). Consultáu'l 8 de febreru de 2011.
  17. 17,0 17,1 Catala, R. (1940). «Variations expérimentales de Chrysiridia madagascariensis Less. (Lep. Uraniidae)». Archives du Muséum National D'Histoire Naturelle 17: Ph.D. Thesis.
  18. Campos Jiménez, Jacqueline. «Mariposes y cícadas: secuestru de sustancies na naturaleza editorial= La ciencia y l'home». Consultáu'l 9 de febreru de 2011.
  19. Lees, David; Smith, Neal (1991). «Foodplants of the Uraniinae (Uraniidae) and their Systematic, Evolutionary and Ecological Significance» (n'inglés). The Journal of the Lepidopterists' Society (The Lepidopterists' Society) 45 (4):  páxs. 296-347. Archivado del original el 2007-03-15. https://web.archive.org/web/20070315165351/http://research.yale.edu/peabody/jls/pdfs/1990s/1991/1991-45%284%29296-Lees.pdf. Consultáu'l 8 de febreru de 2011. Resume divulgativu. 


Error de cita: Esisten etiquetes <ref> pa un grupu llamáu "nota", pero nun s'alcontró la etiqueta <references group="nota"/> correspondiente


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne