Domenico Viviani![]() | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu |
Legnaro (es) ![]() |
Muerte | Xénova[1], 15 de febreru de 1840[3] (67 años) |
Estudios | |
Llingües falaes |
llatín italianu[3] |
Oficiu | botánicu, biólogu |
Emplegadores | Universidá de Xénova |
Miembru de |
Real Academia de les Ciencies de Suecia Accademia delle Scienze di Torino |
Abreviatura en botánica | Viv. (IPNI) |
![]() |
Domenico Viviani foi un naturalista italianu ( 29 de xunetu de 1772 , Lognano Llevanto - 15 de febreru de 1840 , Xénova) .
Ye consideráu'l primer naturalista liguro, consagrándose principalmente a la Botánica, Micoloxía y Pteridoloxía depués de los sos estudios de Medicina. Interesóse particularmente na flora de los Apeninos.
En 1803, va empezar a enseñar botánica na Universidá de Xénova y va dirixir igualmente la so Xardín botánicu.
Amás de les sos numberoses publicaciones sobre la Botánica d'Italia, tamién preparó una importante obra sobre les cogordes : I funghi d'Italia de 1834, ilustrada con magnífiques planches. En 1806, el so Catalogue des poissons de de la rivière de Gênes et du Golfe de la Spezzia (Catálogu de los pexes de les mariñes de Xénova y del golfu de la Spezzia.
Tamién s'ocupó de la mineraloxía, publicando en 1807 Viaxe polos Apeninos, y pola Liguria, pa sirvir d'introducción a la Historia Natural del país.
Les sos coleiciones de Historia natural fueron bien reputaes. Manda la so rica biblioteca de 2.000 volúmenes de los sieglos XVI al XVIII al rei Carlos Alberto de Cerdeña (1798-1849) que depués los donará a la Biblioteca de la Universidá de Xénova.
<ref>
ye inválida; el nome «ed0bb8712cc53c1e8da24f3b84c202d90da41391» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu