Estrella de Barnard | ||
---|---|---|
Llocalización de la Estrella de Barnard. | ||
Datos d'observación (Dómina J2000.0) | ||
Constelación | Ophiuchus | |
Ascensión reuta (α) | 17h 57min 48,50s | |
Declinación (δ) | +04º 41’ 36,21’’ | |
Mag. aparente (V) | +9,51 | |
Carauterístiques físiques | ||
Clasificación estelar | M4.0V | |
Masa solar | 0,16 M☉ | |
Radiu | (0,19 R☉) | |
Magnitú absoluta | +13,22 | |
Lluminosidá | 0,00346 L☉ | |
Temperatura superficial | 3134 ± 102 K | |
Metalicidá | [M/H] = -0,5 | |
Periodu de rotación | 130 díes | |
Variabilidá | Estrella acandilante | |
Astrometría | ||
Mov. propiu n'α | -798,58 mas/añu | |
Mov. propiu en δ | 10328,12 mas/añu | |
Velocidá radial | -106,8 km/s | |
Distancia | 5,980 ± 0,003 años lluz | |
Paralax | 548,31 ± 1,51 mas | |
Referencies | ||
SIMBAD | enllaz | |
Otres designaciones | ||
GJ 699 / HIP 87937 / BD+04 3561a / LHS 55 / LTT 15309 / G 140-24 / V2500 Ophiuchi[1] | ||
[editar datos en Wikidata] |
La Estrella de Barnard (HIP 87937)[1] ye una estrella na constelación d'Ophiuchus. De magnitú aparente +9,51, ye demasiáu tenue pa poder ser reparada ensin telescopiu. Debe'l so nome al astrónomu norteamericanu Edward Emerson Barnard, quien en 1916 afayó que ye la estrella con un mayor movimientu aparente (10,3 segundos d'arcu per añu) vista dende la Tierra.[2]
La Estrella de Barnard foi oxetu de numberosos estudios, por cuenta de la so proximidá y a la so posición favorable pa la observación cerca del ecuador celeste.[3] Históricamente, la investigación na Estrella de Barnard centróse en midir les sos carauterístiques físiques, la so astrometría, y en refinar les llendes de posibles planetes estrasolares. Coles mesmes, magar que la Estrella de Barnard ye una estrella antigua, ciertes observaciones suxeren qu'esperimenta fogarales como les de les estrelles acandilantes.
Tamién surdió ciertu discutiniu tocantes a si la Estrella de Barnard alluga un sistema planetariu. A la fin de la década de 1960 y de primeres de la de 1970, Peter van de Kamp afirmó qu'esistía unu o dellos xigantes gaseosos n'órbita alredor d'ella. Anguaño, ente que la presencia de pequeños planetes terrestres permanez como posibilidá, la esistencia de planetes xigantes foi refutada.
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Dawson