Explorer 1 | |||
---|---|---|---|
satélite artificial | |||
![]() | |||
Información | |||
Fabricante | Llaboratoriu de Propulsión a Reacción | ||
Historia | |||
Operadores |
| ||
Acontecimientos significativos |
Llanzamientu espacial (1r febreru 1958) (en Cape Canaveral Launch Complex 26 (en) ![]() loss of signal (en) ![]() reentrada atmosférica (es) ![]() | ||
Carauterístiques | |||
Masa | 13,97 quilogramos | ||
Potencia | 60 vatius | ||
![]() |
L'Explorer 1, oficialmente 1958 Alpha 1,[2] foi'l primer satélite artificial puestu en órbita terrestre por Estaos Xuníos. Foi llanzáu a les 22:48 hores EST del 31 de xineru (03:48 del 1 de febreru en UTC) de 1958 dende'l Complexu de Llanzamientu 26 (LC-26) de la estación de la Fuercia Aérea de Cabu Cañaveral a bordu del cohete Juno I, como parte del Añu Xeofísicu Internacional y en respuesta al llanzamientu del Sputnik I y del Sputnik II per parte de la Xunión Soviética, colo que se dio asina empiezu a la carrera espacial, estrechamente rellacionada cola Guerra Fría.[3]
Foi'l primer vehículu espacial que detectó los petrines de radiación de Van Allen,[4] bautizaos asina n'honor a James van Allen, quien dirixiera'l diseñu y la construcción de la instrumentación científica del Explorer 1, qu'unvió datos mientres daqué menos de cuatro meses, hasta que les sos bateríes escosáronse. El pequeñu satélite permaneció n'órbita hasta'l 31 de marzu de 1970, cuando se produció'l so reentrada na atmósfera y bastióse al océanu Pacíficu. Foi'l primer llanzamientu del programa Explorer, una llarga serie de más de noventa satélites d'Estaos Xuníos.