El feng shui (chinu tradicional: 風水, chinu simplificáu: 风水, pinyin: fēng shuǐ, pronunciación mandarín: [fə́ŋʂwèi], lliteralmente vientu y agua) ye un antiguu sistema filosóficu chinu d'orixe taoísta basáu na ocupación consciente y harmónica del espaciu, col fin de llograr d'ésti una influencia positiva sobre les persones que la ocupen. Ye parte del llamáu shenmiwenhua (神秘文化 - conocencia misteriosa) de la cultura china, que trata sobre cuesas misterioses, secretes ya imposibles de ver. El so territoriu d'aición asítiase na frontera de dos mundos: el de la tierra denomináu ken kai–, visible y físicu, y el del cielu denomináu yu kai–, desconocíu, invisible y vibrátil.[1] Ta considerada dende una pseudociencia[2][3] hasta «un compendiu d'antigües supersticiones chines».[4]
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes randi
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes ropp
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes sa