Finnian de Moville![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Vida | |||
Nacimientu | circa 495 (greg.) | ||
Nacionalidá | Ulaid | ||
Muerte |
Moville (es) ![]() | ||
Estudios | |||
Llingües falaes | llatín | ||
Alumnu de | Colmán of Dromore | ||
Oficiu | misioneru | ||
Santoral | |||
10 de setiembre | |||
Creencies | |||
Relixón | Ilesia Católica | ||
![]() |
Finnian o Uinniau (495–589), llamáu "de Moville" pola so vinculación a l'abadía o monesteriu de Moville o Movilla,[1] foi un monxu misioneru qu'intervieno na cristianización d'Irlanda. Ye santu de la ilesia católica. El so fiesta celebra'l 10 de setiembre.
La so figura tien enforma de llexendariu. Supónse-y descendiente de Fiatach "el xustu" (the Fair)[2] y nacíu en Ulster, anque tales datos fueron cuestionaos apocayá (2001) pol celticista estauxunidense Thomas Owen Clancy[3] (University of Glasgow), qu'interpreta que San Finnian y San Ninian (Niniano de Galloway) fueron el mesmu personaxe, estremaos a partir d'un error d'escritura a partir del sieglu VIII.
Finnian sería discípulu de Colmán de Dromore (San Colmán)[4] y Mochae de Noendrum. Pasó darréu a Candida Casa[5] (Whithorn, Escocia) y dende ellí a Roma. Volvió a Irlanda nel añu 540, trayendo un exemplar completu de la Vulgata. Por esa dómina fundó la famosa escuela de Druim Fionn.
Cúntase qu'intentó convertir a Tuan mac Cairill,[6] una llexendaria figura que sería'l postreru sobreviviente de la raza Partholón,[7] y que pa esa ocasión compunxo'l Scéal Tuáin maic Cairell, un testu que recueye hestories sobre Irlanda y que foi utilizáu como fonte pal Lebor Gabála Érenn.
El so discípulu más distinguíu sería San Columba. La tradición indica que la so disputa con ésti alrodiu de la copia d'un salteriu, motivó la batalla de Cúl Dreimhne (561) y la creación del monesteriu de Iona. El testu copiáu caltener nel National Museum of Ireland, sol nome de Cathach de San Columba, y supónse que foi lleváu a la batalla polos O'Donnell (la caxa interior foi fecha por Cathbar O'Donnell en 1084 y l'esterior nel sieglu XIV).
Finnian escribió una regla monástica y un códigu penitencial, que los sos cánones publicar por Wasserschleben in 1851.