Friedrich Adler![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
Eleiciones: 1st National Council of Austria (en) ![]() | |||||
Vida | |||||
Nacimientu | Viena[1], 9 de xunetu de 1879[2] | ||||
Nacionalidá |
![]() Cisleitania | ||||
Muerte | Zúrich[3], 2 de xineru de 1960[2] (80 años) | ||||
Sepultura |
Cementerio central de Viena (es) ![]() | ||||
Familia | |||||
Padre | Victor Adler | ||||
Madre | Emma Adler | ||||
Estudios | |||||
Estudios | Escuela Politéunica Federal de Zúrich | ||||
Llingües falaes | alemán[4] | ||||
Oficiu | políticu, periodista, filósofu, físicu, traductor | ||||
Llugares de trabayu | Ámsterdam y Viena | ||||
Serviciu militar | |||||
Lluchó en | Primer Guerra Mundial | ||||
Creencies | |||||
Partíu políticu | Partíu Socialdemócrata d'Austria | ||||
![]() |
Friedrich Adler (9 de xunetu de 1879, Viena – 2 de xineru de 1960, Zúrich) foi un políticu y revolucionariu austriacu.
Fiu del tamién políticu socialista Víctor Adler, estudió química, física y matemátiques en Zurich. En 1897 afilióse al partíu socialdemócrata d'Austria (SPÖ) y en 1907 foi editor del magazine Der Kampf ("La llucha"). Foi un bon collaciu d'Albert Einstein.
Na so llucha revolucionaria escontra la represión policial n' Austria-Hungría tomó drástiques midies. El 21 d'ochobre de 1916, nel restaurante del hotel vienés Meißl und Schadn disparó tres veces al ministru-presidente d' Austria, el Conde Karl von Stürgkh, matándolu. Por esti crimen foi sentenciáu a pena de muerte, pena que foi meguada posteriormente a 18 años de cárcele, gracies al emperador Carlos. El 1 de payares de 1918, en plena revolución, foi lliberáu.
Desendolcó la so vida política n' Austria hasta la Segunda Guerra Mundial. Exilióse a Estaos Xuníos y retiróse de la política. Finó en Zurich a la edá de 80 años.