GK Persei | ||
---|---|---|
Datos d'observación (Dómina ) | ||
Constelación | Perseus | |
Ascensión reuta (α) | 03h 31min 11,82s | |
Declinación (δ) | +43º 54’ 16,8’’ | |
Mag. aparente (V) | +13,1 (+0,2 como nova) | |
Color | K2 / sd Be | |
Carauterístiques físiques | ||
Magnitú absoluta | +4,73 | |
Astrometría | ||
Velocidá radial | +28 km/s | |
Distancia | 1533 años lluz | |
Otres designaciones | ||
HD 21629 / HR 1057 BD +43 740a / PLX 728 | ||
[editar datos en Wikidata] |
GK Persei (GK Per)[1] ye una estrella na constelación de Perséu y una de les noves meyor conocíes. Alcuéntrase narexón ente Algol (β Persei) y Mirfak (α Persei). En condiciones normales la so magnitú aparente ye +13,1.
Conocida tamién como Nova Persei 1901, afayóse'l 23 de febreru de 1901 cuando algamó un máximu de magnitú +0,2, andando a la tema con Vega (α Lyrae). Aumentó la so lluminosidá unes 10.000 vegaes en namái dos díes. Foise apagando hasta magnitú 2 seis díes dempués, y hasta magnitú 6 dos selmanes más tarde. A partir d'ende empezó a bazcuyar mientres dellos meses, menguando'l so rellumu hasta que yá nun foi visible a simple vista. La nova volvió al so rellumu normal (magnitú +13) dempués d'once años.[2] Dende 1966 hasta l'actualidá, GK Persei amosó españíos recurrentes de 3 magnitúes cada 3 o 4 años.
GK Persei ye una estrella binaria y una nova inusual. Los dos componentes tán relativamente alloñaes, lo que fai difícil la cesión de materia de la estrella principal a la nana blanca. Piénsase que la estrella principal, de tipu espectral K2, ta próxima a abandonar la secuencia principal aumentando significativamente el so diámetru.[3]
Dempués de la esplosión como nova clásica en 1901, GK Persei empezó a amosar carauterístiques propies d'una variable cataclísmica de tipu nova nana a partir de 1966. El descubrimientu de rayos X emitíos pol sistema dexó clasificar GK Persei como una estrella DQ Herculis, en función de la intensidá del campu magnéticu de la nana blanca.[2]