![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Autonomía | ![]() | ||
Provincia | ![]() | ||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||
Alcalde d'Itero de la Vega | Carlos Quijano Arenas | ||
Nome oficial | Itero de la Vega (es)[1] | ||
Códigu postal |
34468 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 42°17′11″N 4°15′31″W / 42.2864°N 4.2586°O | ||
Superficie | 21 km² | ||
Altitú | 772 m | ||
Llenda con | Melgar de Yuso, Boadilla del Camino, Requena de Campos, Lantadilla, Palacios de Riopisuerga y Itero del Castillo | ||
Demografía | |||
Población |
144 hab. (2024) - 90 homes (2019) - 62 muyeres (2019) | ||
Porcentaxe | 0% de provincia de Palencia | ||
Densidá | 6,86 hab/km² | ||
Más información | |||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||
iterodelavega.com | |||
![]() |
Itero de la Vega ye un conceyu[2] y llocalidá d'España asitiada al este de la provincia de Palencia, na comunidá autónoma de Castiella y Lleón. Atópase na contorna natural de Tierra de Campos y forma parte, coles mesmes, del partíu xudicial de Palencia.[3] Allugar na vega del ríu Pisuerga, delimitada al oeste nesti puntu por elevaciones d'orixe caliar qu'algamen los 860 metros nel Oteru Llargu.[4]
Los sos oríxenes remontar a la repoblación efectuada na zona ente los sieglos IX y X tres la intervención d'Alfonsu III d'Asturies, momentu nel que se repoblaron la mayor parte de les tierres palentines. Nel sieglu X Fernando Mentález, señor de Melgar de Fernamental, estendió los sos dominios pol Pisuerga y repobló la zona fundando poblaciones, otorgando fueru nel añu 950 a Itero de la Vega xunto con otres llocalidaes.[5] Allugada nel Camín de Santiago, ante l'aumentu de la so notoriedá los monarques esmolecer del mesmu, daqué qu'afectó a Itero cola construcción de la so ponte en tiempos d'Alfonsu VI de Lleón.[6]
Llugar de crianza de les infantes Berenguela y Blanca, fíes d'Alfonsu VIII de Castiella y Leonor Plantagenet, tres los servicios emprestaos a Enrique IV de Castiella, este concedió privilexos a la llocalidá, llogrando los sos derechos de soberanía en 1529.[7] Villa de realengu, tres la cayida del Antiguu Réxime quedó constituyida en conceyu constitucional. La so población foi menguando progresivamente dende'l postreru terciu del sieglu XX de resultes del avieyamientu de la población y la emigración escontra nucleos más dinámicos.[8] Ente'l so patrimoniu destaca la ilesia de San Pedro, la ponte Fitero, la ermita de La nuesa Señora de la Piedá y el rollu de xusticia, esti postreru declaráu Bien d'Interés Cultural en 1966.[9]
La so economía básase nel sector primariu, tal que yá afirmaben Sebastián Miñano y Pascual Madoz nel sieglu XIX. En dómina contemporánea danse trigu, cebada y xirasol en secanu y maíz, remolacha y alfalfa en regadíu, xunto con ganadería d'oveyes y vaques.[10][11][12] Ente les celebraciones que tienen llugar a lo llargo del añu destaquen el festival de música Tachurock, que'l so oxetivu ye recaldar fondos con fines solidarios, y les fiestes patronales de la Virxe de la Piedá, a principios de setiembre.[13]
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes JUZ
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes IGME
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes EXO
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes BIC
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes MIÑ
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes MAD
<ref>
nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes FIES