Jane Austen![]() | |
---|---|
![]() | |
Vida | |
Nacimientu |
Steventon (es) ![]() |
Nacionalidá |
![]() Reinu de Gran Bretaña |
Llingua materna | inglés |
Muerte | Winchester[1], 18 de xunetu de 1817[3] (41 años) |
Sepultura |
Catedral de Winchester (es) ![]() |
Causa de la muerte |
enfermedad de Addison (es) ![]() |
Familia | |
Padre | George Austen |
Madre | Cassandra Austen |
Casada con | ensin valor [5] |
Hermanos/es | |
Pueblu |
Jane Austen's family and ancestry (en) ![]() |
Estudios | |
Estudios |
Universidad de Bournemouth (es) ![]() Reading Abbey Girls' School (en) ![]() (1785 - 1786) |
Llingües falaes | inglés[7] |
Oficiu | escritora, cuentista, novelista |
Llugares de trabayu | Inglaterra |
Trabayos destacaos |
Pride and Prejudice Emma Persuasion Sense and Sensibility Mansfield Park Northanger Abbey |
Movimientu | lliteratura realista |
Xéneru artísticu |
novela romántica (es) ![]() lliteratura gótica |
Creencies | |
Relixón | anglicanismu |
IMDb | nm0000807 |
![]() | |
![]() |
Jane Austen (16 d'avientu de 1775, Steventon (es) – calendario no especificado, se presume gregoriano (es)
18 de xunetu de 1817, Winchester) foi una destacada novelista británica que vivió mientres el periodu de la Rexencia. La ironía qu'emplega pa dotar de comicidad a les sos noveles fai que Jane Austen seya considerada ente los «Clásicos» de la novela inglesa, al empar que la so receición va, inclusive na actualidá, más allá del interés académicu, siendo les sos obres lleíes por un públicu más ampliu.[8]
Nació na rectoría de Steventon (Hampshire). La so familia pertenecía a la burguesía agraria, contestu del que nun salió y nel qu'asitia toles sos obres, siempres en redol al matrimoniu del so protagonista. La inocencia de les obres de Austen, sicasí, ye puramente aparente, magar puede interpretase de delles maneres. Los círculos académicos siempres consideraron a Austen como una escritora conservadora, ente que la crítica feminista más actual apunta que na so obra puede apreciase una novelización del pensamientu de Mary Wollstonecraft sobre la educación de la muyer.
Foi llevada al cine en distintes ocasiones, delles vegaes reproducíes de forma fiel, como'l clásicu Pride and Prejudice de 1940 dirixida por Robert Z. Leonard y protagonizada por Greer Garson y Laurence Olivier y n'otres faciendo adautaciones a la dómina actual, como ye'l casu de Clueless, adautación llibre de Emma, o bien Sense and Sensibility, de 1995; Mansfield Park, de 2000, y les versiones de Pride and Prejudice en 2004 (dirixida por Gurinder Chadha) y en 2005 (dirixida por Joe Wright). Sicasí la versión más fiel y perfecta qu'hasta agora se fixo del llibru de Pride and Prejudice ye la serie que presentó la BBC protagonizada por Colin Firth y Jenniffer Ehle. L'interés que la obra de Jane Austen sigue espertando anguaño amuesa la vixencia del so pensamientu y la influyencia que tuvo na lliteratura posterior. La so vida tamién foi llevada al cine cola película Becoming Jane (2007).