![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de Puebla de Sanabria (es) ![]() | José Fernández Blanco | ||||
Nome oficial | Puebla de Sanabria (es)[1] | ||||
Códigu postal |
49300 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 42°03′19″N 6°38′01″W / 42.055277777778°N 6.6336111111111°O | ||||
Superficie | 81.44 km² | ||||
Altitú | 941 m[2] | ||||
Demografía | |||||
Población |
1366 hab. (2024) - 670 homes (2019) - 703 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 0% de provincia de Zamora | ||||
Densidá | 16,77 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
pueblasanabria.org | |||||
![]() |
La Viella[3][4] o La Puebla de Senabria[5] (n'español, Puebla de Sanabria) ye un conceyu y llocalidá española de la provincia de Zamora na comunidá autónoma de Castiella y Llión.[6]
La Viella ye un conceyu asitiáu nel noroeste de la provincia de Zamora, a 113 km de la capital provincial, y enclavada na contorna natural de Senabria. El términu municipal inclúi les llocalidaes de La Viella, Castellanos, El Robréu y Unxilde[7]. El conceyu, que tien una superficie de 81,39 km², cuenta según el padrón municipal pa 2016 del INE con 1460 habitantes y una densidá de 17,94 hab./km². Destaca'l notable nivel de caltenimientu del so patrimoniu paisaxístico y medioambiental, de carauterístiques similares a les del cercanu espaciu natural protexíu del parque natural del Llagu de Senabria.
El so cascu urbanu atopar nun territoriu al que la naturaleza dotó d'especiales carauterístiques defensives, modelaes a lo llargo de los sieglos pol regueru La Ferrera y los ríos Tera y Castro, que-y dieron el so especial fisonomía d'espigón. Amás, el so allugamientu estratéxicu xunto a la frontera con Portugal, fixo d'esta plaza que dende antiguu fuera una villa aforada, fortificada y cercada, lo que-y dio un notable protagonismu na formación histórica del territoriu que lu arrodia. Foi sede d'un notable poder militar, eclesiásticu y políticu qu'a lo llargo de los sieglos xeneró un ricu patrimoniu arquiteutónicu y monumental qu'en 1994 llevó a que la villa fuera declarada bien d'interés cultural na categoría de conxuntu históricu.