Psidium ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Magnoliopsida | |
Subclas: | Rosidae | |
Orde: | Myrtales | |
Familia: | Myrtaceae | |
Subfamilia: | Myrtoideae | |
Tribu: | Myrteae | |
Xéneru: | Psidium | |
Especies | ||
Unes cien especies, incluyendo:
Psidium friedrichsthalium: guayaba de Costa Rica o cas
Psidium guineense: guayaba guinea
| ||
Sinonimia | ||
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Guayabes, comunes, crudes | ||
---|---|---|
Tamañu de porción | ||
Enerxía 68 kcal 285 kJ | ||
Carbohidratos | 14.32 g | |
• Zucres | 8.92 g | |
• Fibra alimentaria | 5.4 g | |
Grases | 0.95 g | |
Proteínes | 2.55 g | |
Retinol (vit. A) | 31 μg (3%) | |
• β-carotenu | 374 μg (3%) | |
Tiamina (vit. B1) | 0.067 mg (5%) | |
Riboflavina (vit. B2) | 0.04 mg (3%) | |
Niacina (vit. B3) | 1.084 mg (7%) | |
Ácidu pantoténicu (vit. B5) | 0.451 mg (9%) | |
Vitamina B6 | 0.11 mg (8%) | |
Ácidu fólicu (vit. B9) | 49 μg (12%) | |
Vitamina C | 228.3 mg (381%) | |
Vitamina K | 2.2 μg (2%) | |
Calciu | 18 mg (2%) | |
Fierro | 0.26 mg (2%) | |
Magnesiu | 22 mg (6%) | |
Manganesu | 0.15 mg (8%) | |
Fósforu | 40 mg (6%) | |
Potasiu | 417 mg (9%) | |
Sodiu | 2 mg (0%) | |
Cinc | 0.23 mg (2%) | |
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos. | ||
Fonte: Guayabes, comunes, crudes na base de datos de nutrientes del USDA. | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les guayabes (Psidium) son un xéneru d'unos cien especies d'árboles tropicales y árboles pequeños na familia Myrtaceae, natives del Caribe, América Central, América del Norte y América del Sur. Les fueyes son opuestes, simples, elíptiques a ovalaes, de 5 a 15 centímetros de llargu. Les flores son blanques, con cinco pétalos y numberosos estambres.
La fruta ye comestible, redonda o en forma de pera, ente 3 a 10 cm de diámetru (hasta 12 cm en cultivos selectos). Tien una corteza delgao y delicao, color verde maciu a mariellu na etapa madura en delles especies, rosa a colloráu n'otres, magaya blanca cremosa o anaranxada con munches semillitas dures y un fuerte arume carauterístico. Ye rica en vitamines C, A, B, amás tien beneficios nutritivos una y bones la so magaya ye considerada aceda y mengua los niveles de LDL (tresportáu por VLDL).[ensin referencies]