Puffinus tenuirostris ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN 3.1)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Procellariiformes | |
Familia: | Procellariidae | |
Xéneru: | Puffinus | |
Especie: |
P. tenuirostris (Temminck, 1835) | |
Distribución | ||
![]() | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Puffinus tenuirostris[2] ye una especie d'ave Procellariiformes de la familia Procellariidae qu'habita principalmente nel océanu Pacíficu. Ye la especie d'ave marina más abondosa nes agües d'Australia y ellí esplótase comercialmente. Reproduzse principalmente en pequeñes islles del estrechu de Bass y Tasmania y darréu migra al hemisferiu norte pa pasar ellí'l branu boreal.
Esta especie paez tar rellacionada cola pardela aveseda de Nueva Zelanda y la pardela capirotada, toes elles de cola curtia y picu negru, pero los sos parentescos precisos nun se conocen (Austin, 1996; Austin et al., 2004). Éstes tán ente les especies más grandes de pardelas, les que podríen pertenecer a un xéneru separáu Ardenna (Penhallurick & Wink, 2004).
Cada padre alimenta a la so única cría por 2-3 díes y entós dexar hasta tres selmanes en busca de comida. Estos viaxes d'alimentación pueden cubrir distancies de 15.000 km y significa que los pitucos pueden quedar ensin atención por más d'una selmana. Cuando los mozos dexen el nial pesen unos 900 g, y pueden ser más pesaos que los sos padres. En Tasmania, y especialmente nes islles del grupu Furneaux, los pitucos son recoyíos nesti periodu pa usalos como alimentu y pa llograr aceite.
Cada iviernu austral, les pardelas migren a los mares frente a les mariñes de les islles Aleutinas y de Kamchatka. Na primavera austral, viaxen nuevamente al sur pola mariña de California enantes de cruciar el Pacíficu par llegar nuevamente a Australia.