![]() | |
---|---|
estrella[1], estrella variable Mira (es) ![]() ![]() ![]() | |
Datos d'observación | |
Ascensión reuta (α) | 189,6247241832 °[3] |
Declinación (δ) | 6,98861891121 °[3] |
Distancia a la Tierra | 455,394 pc |
Magnitú aparente (V) | 7,48 (banda V) |
Magnitú absoluta | −1,43 |
Constelación | Virgu |
Velocidá radial | −26,6 km/s[5] |
Parallax | 2,1959 mas[3] |
Tipu espectral | M3.5-7e[6] |
Otros nomes | |
Ver llista
| |
![]() |
Coordenaes: 12h 38m 29.934s, 6° 59′ 19.028″
R Virginis (R Vir)[7] ye'l nome d'una estrella variable na constelación de Virgu. Afayóse pol astrónomu Karl Ludwig Harding en 1809.[8]
R Virginis ye una xigante colorada de tipu espectral M4.5IIIe.[7] Midíes realizaes per aciu l'Interferómetro Keck dexaron llograr el valor averáu del so radiu, 130 vegaes mayor que'l radiu solar, y de la so temperatura, 3800 K.[9]
R Virginis ye una estrella variable Mira que la so magnitú aparente varia ente +6,1 y +12,1 nun periodu de 145,64 díes. Esti tipu de variables son xigantes pulsantes de tipos espectrales tardíos —M, C o S— con llongures periodu d'oscilación, que van dende los 80 hasta los 1000 díes. Davezu pierden masa estelar a razón d'una millonésima de la masa solar cada añu. Tienen redolaes circumestelares de CO y H2O percima de la fotosfera estelar qu'absuerben y reemiten la radiación proveniente de la estrella. Analís al respeutu suxeren que na redolada circumestelar de R Virginis, les molécules (predominantemente de H2O) responsables de la mayor parte de la opacidá molecular formar a aproximao dos veces el radiu de la fotosfera.[9]
Al igual que Vindemiatrix (ε Virginis), piénsase que R Virginis forma parte del grupu de les Híades, acomuñáu col cúmulu del mesmu nome na constelación de Tauru.[10]