Renata Scotto![]() | |
---|---|
| |
Vida | |
Nacimientu | Savona[1], 24 de febreru de 1934[2] |
Nacionalidá |
![]() ![]() |
Llingua materna | italianu |
Muerte | Savona[3], 16 d'agostu de 2023[4] (89 años) |
Familia | |
Casada con | Lorenzo Anselmi (1960 – 2021) |
Fíos/es | 2 |
Estudios | |
Llingües falaes |
italianu[5] inglés |
Alumna de |
Mercedes Llopart (es) ![]() |
Profesora de |
Angelica Cathariou (en) ![]() |
Oficiu |
cantante d'ópera, profesora de música, biógrafa, directora de ópera (es) ![]() |
Llugares de trabayu | Milán y Nueva York |
Emplegadores |
Accademia Nazionale di Santa Cecilia Juilliard School |
Premios |
ver
|
Xéneru artísticu | ópera |
Mena de voz | sopranu |
Instrumentu musical | voz |
IMDb | nm0780015 |
![]() |
Renata Scotto (24 de febreru de 1934, Savona – 16 d'agostu de 2023, Savona) foi una de les más destacaes sopranos llíricu-spinto italianes de posguerra ye valorada pola so intelixencia interpretativa, autoridá estilística y dotes histrióniques enfatizadas na rigurosidad y fidelidá escontra testu y partitura. Pertenez al distinguíu grupu de sopranos pioneres na revalorización del estilu belcantista románticu na última metá del sieglu XX.
Formada so tutelar de direutores pertenecientes a la tradición musical italiana de la dómina (Tullio Serafin, Gianandrea Gavazzeni, Antonino Votto, Francesco Molinari-Pradelli, Nino Sanzogno y Vittorio Gui), integra'l grupu de cantantes (Joan Sutherland, Montserrat Caballé, Beverly Sills, Leyla Gencer, Mirella Freni, Marilyn Horne, etc) que siguieron la revalorización del bel cantar -Bellini, Rossini y Donizetti- empecipiada a principios de la década del cincuenta por Maria Callas y que tamién favoreciera un novedosu aproximamientu na interpretación del verismo italianu (Mascagni, Leoncavallo, Puccini, Ponchielli, etc.).
Dende 1987 incursiona como direutora d'escena n'ópera y dende el so retiru como cantante ye coles mesmes riquida como maestra de cantar con puestos académicos na Academia Nacional de Santa Cecilia en Roma y na Juilliard School de Nueva York. En xunu de 2013 recibió'l Premiu Presidente della Repubblica Italiana pola so contribución a les artes.[9]