![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Tipu d'entidá | conceyu d'España | ||||
Alcalde de San Lorenzo de El Escorial (es) ![]() |
José Luis Fernández-Quejo del Pozo (es) ![]() | ||||
Nome oficial | San Lorenzo de El Escorial (es)[1] | ||||
Códigu postal |
28200 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 40°35′37″N 4°08′34″W / 40.5936°N 4.1428°O | ||||
![]() | |||||
Superficie | 56.4 km² | ||||
Altitú | 1032 m | ||||
Llenda con | Guadarrama, Galapagar, El Escorial, Zarzalejo, Santa María de la Alameda y Peguerinos | ||||
Demografía | |||||
Población |
18 735 hab. (2024) - 8803 homes (2019) - 9566 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 0.27% de Comunidá de Madrid | ||||
Densidá | 332,18 hab/km² | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
Llocalidaes hermaniaes | Saint-Quentin y San Lorenzo | ||||
sanlorenzodeelescorial.org | |||||
![]() |
San Lorenzo de El Escorial ye un conceyu de la provincia de Madrid na comunidá homónima (España), asitiáu nel noroeste de la rexón, na aguada suroriental de la sierra de Guadarrama, al pie del monte Abantos y Les Machotas, a 47 km de Madrid. Ye cabeza del partíu xudicial homónimu. Recibe popularmente el nome d'El Escorial de riba, pa estremalo del vecín pueblu d'El Escorial, que, pela so parte, ye designáu como El Escorial de baxo. Dientro del so términu municipal atópense'l Monesteriu d'El Escorial y el Valle de los Caídos.
El pueblu foi fundáu en tiempos de Carlos III, nel sieglu xviii, y constituyíu como conceyu nel sieglu xix, cuando tuvo'l so primer alcalde. Surdió como una dixebra d'El Escorial, onde Felipe II construyó a finales del sieglu xvi el Monesteriu d'El Escorial y por aciu l'anexón de les finques colindantes, el Real Sitiu del mesmu nome. Na parte segregada atopábense los principales edificios y paraxes d'esti Real Sitiu, incluyíu'l Monesteriu, que na actualidá tópase, por tanto, nel términu de San Lorenzo de El Escorial. D'ende que'l citáu monumentu reciba tamién el nome de Monesteriu de San Lorenzo de El Escorial.
El Monesteriu y el Real Sitiu fueron declaraos Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco el día 2 de payares de 1984, cola denominación de «El Escorial, Monesteriu y Sitiu». Alredor d'esti edificiu, unu de los principales monumentos renacentistes españoles, articulóse una potente industria turístico y hostelera, que convirtió a San Lorenzo de El Escorial n'unu de los principales destinos de la comunidá de Madrid.
Dende'l 21 de xunu de 2006, el so términu atopa protexíu pola comunidá de Madrid como Bien d'Interés Cultural, na categoría de Territoriu Históricu o Sitiu Históricu, figura na que tamién s'inclúin los conceyos vecinos d'El Escorial, Santa María de la Alameda y Zarzalejo.