10BASE2

10BASE2 (també conegut com a cheapernet, thin Ethernet, thinnet, i thinwire) és una variant de Ethernet que usa cable coaxial fi (RG-58A/O o similar, a diferència del més gruixut cable RG-8 utilitzat en xarxes 10BASE5), acabat amb un connector BNC en cada extrem. Durant molts anys va ser l'estàndard dominant en xarxes Ethernet de 10 Mbit/segon, però a causa de la immensa demanda de xarxes d'alta velocitat, el baix cost del cable de Categoria 5, i la popularitat de les xarxes sense fils 802.11, tant 10BASE2 com 10BASE5 han quedat obsoletes.

La tecnologia 10BASE2 es va introduir el 1985. La instal·lació és més senzilla a causa de la seva menor grandària i pes, i per la seva major flexibilitat. 10BASE2 usa la codificació de sneyal Manchester també. Els ordinadors en la xarxa d'àrea local es connectaven entre si amb una sèrie d'esteses de cable coaxial sense interrupcions. 10BASE2 té un conductor central trenat. Cadascun dels cinc segments màxims de cable coaxial prim pot tenir fins a 185 metres de longitud i cada estació es connecta directament al connector BNC amb forma de "T" del cable coaxial. Només una estació pot transmetre alhora, en cas contrari, es produeix una col·lisió. 10BASE2 també usa half-duplex. La màxima velocitat de transmissió de 10BASE2 és de 10 Mbps. Podia tenir fins a 30 estacions en cada segment individual de 10BASE2. Dels cinc segments consecutius en sèrie que es troben entre dues estacions llunyanes, només tres poden tenir estacions connectades.