2001: una odissea de l'espai (títol original en anglès: 2001: A Space Odyssey)[1] és una pel·lícula de ciència-ficció del 1968, dirigida per Stanley Kubrick, escrita per ell mateix i per Arthur C. Clarke. La pel·lícula tracta temes com l'evolució humana, la intel·ligència artificial, el futur i la vida extraterrestre. Cal destacar-ne el realisme científic, l'ús per primera vegada de molts efectes especials que van marcar un abans i un després en el gènere de ciència-ficció, una fotografia magnífica, surrealista i a voltes ambigua, l'ús del so en comptes de tècniques narratives tradicionals i un ús mínim del diàleg. És la primera pel·lícula, i una de les poques, que mostra de manera acurada la vida a l'espai.
El film té una banda sonora memorable. Kubrick associa el moviment de rotació dels satèl·lits amb el dels ballarins de valsos utilitzant com a música Al bell Danubi blau (An der schönen blauen Donau) de Johann Strauss II, i també el famós poema simfònic Així parlà Zaratustra de Richard Strauss, per a tractar l'evolució de l'home teoritzada en l'obra homònima de Nietzsche.
Tot i que en el moment de la seva estrena la crítica no va ser especialment calorosa, avui en dia la pel·lícula és reconeguda com una de les millors de la història, tant pel públic com per la crítica. Va ser nominada a quatre Oscars, i en va rebre un pels efectes visuals.
El guió i la novel·la homònima estan basats parcialment en el relat curt del mateix Arthur C. Clarke El sentinella.