Back Tunguska-M1 Afrikaans Тунгуска (зенітны ракетна-гарматны комплекс) Byelorussian Тунгуска (ЗРАК) Bulgarian 9K22 Tunguska Czech 2K22 Tunguska German 2K22 Tunguska English 9K22 Tunguska Spanish 2K22 Tunguska Estonian تونگوسکا (ضدهوایی) Persian 9K22 Tunguska Finnish
.jpg) Un 2K22 Tunguska desfilant el Dia de la Independència de la República de Belarús, el 3 de juliol del 2017. | |
| Característiques generals | |
|---|---|
| Tipus | Blindat antiaeri autopropulsat |
| País d'origen |  Unió Soviètica |
| Any | 1982[1] |
| Dimensions | |
| Pes | 34.000 kg |
| Amplada | 3,23 m |
| Longitud | 7,92 m |
| Altura total | 4,02 m |
| Tripulació | 4 (artiller, comandant, conductor i operador de radar) |
| Especificacions | |
| Motor | B-46-6 MC |
| Tipus de motor | Motor dièsel de 12 cilindres refrigerat per líquid, amb turbocompressor |
| Potència màxima | 840 CV[2] |
| Suspensió | Suspensió hidropneumàtica[2] |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 65 km/h |
| Autonomia carretera | 500 km |
| Armament | |
| Primari | Dos canons automàtics 2A38 de 30 mm de calibre[2] |
| Secundari | Vuit míssils terra-aire 9M311 |
El 2K22 Tunguska és un blindat antiaeri autopropulsat d'origen soviètic introduït l'any 1982.[1]
Aquest blindat està armat amb dos canons automàtics 2A38 de 30 mm de calibre. A més a més, disposa de vuit míssils terra-aire 9M311 amb un abast de fins a 8 km. Aquest armament va muntat als laterals d'una torreta que també té un sistema de control de tir format per un radar fix de seguiment al frontal i un altre radar giratori de detecció al sostre.[3] Aquesta torreta està muntada a un xassís estàndard GM-352, lleugerament blindat, i equipat amb un motor dièsel B-46-6 MC amb una potència màxima de 840 CV.[2] Aquest sistema pot avançar a 65 km/h, seguint formacions de tancs o motoritzades, oferint defensa antiaèria tàctica.[4]
El 2K22 Tunguska es va començar a dissenyar a la dècada dels 70 per millorar el radar i l'armament del ZSU-23-4 Xilka. El desenvolupament del blindat va ser lent i va entrar en servei el 1982. Tot i que no va substituir completament els Xilkes, la seva integració a l'Exèrcit Soviètic es va completar l'any 1990. Després de la dissolució de la Unió Soviètica els Tunguskes passarien als arsenals de Belarús, Rússia i Ucraïna. Posteriorment també ha estat exportat en petites quantitats a l'Índia, el Marroc, Síria i Myanmar.[5] Els Tunguskes han participat a les Guerres d'Ossètia del Sud (2008), del Donbàs i a la Invasió russa d'Ucraïna del 2022.[4]
- ↑ 1,0 1,1 Guardia, 2015, p. 40.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Guardia, 2015, p. 41.
- ↑ Guardia, 2015, p. 44.
- ↑ 4,0 4,1 Guardia, 2015, p. 45.
- ↑ Wall, 2024.