Back Película de 35 mm AST 35-mm-Film German 35 mm movie film English Filmo 35mm Esperanto Película de 35 mm Spanish Kinofilmi Finnish Format 35 mm French 35 mm-es film Hungarian Film 35 mm ID 35 millimetri (pellicola cinematografica) Italian
35 mm[1] és el format de negatiu o pel·lícula fotogràfica més utilitzat, tant en cinema com a fotografia analògica, que va predominar, pràcticament sense canvis, des de la seva introducció en 1892 per William Dickson i Thomas Edison (que van usar material fotogràfic proporcionat per George Eastman) fins a l'establiment de la fotografia digital i cinema digital. El seu nom ve del fet que el negatiu és tallat en tires que mesuren 35 mil·límetres d'ample[2][3] i, segons la norma, ha de portar quatre perforacions per quadre o fotograma en ambdós costats (en el cas de la fotografia, vuit perforacions), perquè la pel·lícula es reprodueixi a 24 fotogrames per segon.[4]
Una gran varietat de calibres (pas de pel·lícula), majoritàriament patentats, van ser usats en nombroses càmeres i sistemes de projecció desenvolupats independentment al canvi del segle xix al xx, des dels 13 mm als 75 mm.[5] La pel·lícula de 35 mm va ser finalment reconeguda com la mesura estàndard internacional el 1909[6] i s'ha mantingut llargament com el format de pel·lícula dominant per a la creació i projecció d'imatges, tot i les amenaces de passos més petits i més grans, i de formats nous, perquè la seva mida permet una relativament bona relació entre el cost del material fotogràfic i la qualitat de la imatge capturada. Addicionalment, l'àmplia disponibilitat dels projectors de 35 mm a les sales comercials fa que sigui l'únic format de pel·lícula que pot ser reproduït en gairebé qualsevol cinema en el món. Tot i això, el Digital Cinema Package commença a reemplaçar el format de 35 mm progressivament.
Aquest pas té aplicacions extraordinàriament versàtils. En els últims cent anys s'ha modificat per incloure-hi so, redissenyat per crear una base de pel·lícula més segura, formulat per capturar color; ha contingut multitud de formats de pantalla ampla ( widescreen ) i incorporat informació de so digital en gairebé totes les seves àrees que no tenen marcs. Des del començament del segle xxi, la fabricació de la pel·lícula de 35 mm s'ha convertit en un duopoli entre Eastman Kodak i Fujifilm.
- ↑ Universitat de les Illes Balears. «A». A: Lèxic bàsic de cinema (català-castellà-francès-anglès) (
PDF), octubre 2009, p. 17 (Lèxics Bàsics). ISBN 978-84-8384-099-3 [Consulta: 22 novembre 2024].
- ↑ 1.377 polzades és dimensió especificada per la SMPTE, o 34.975 mm. La mida va ser creat per Dickson en col·laboració conEastm, i hauria estat estàndard, sense unitats mètriques. Un compte d'això és donat en un article de Dickson el 1993 a la revista del SMPTE Half Frame Cameras . Consultat el 12 d'agost de 2006. Aquesta mida és també exactament la meitat de rotllo de pel·lícula Tipus A de 2 3/4 polzades (68.85 mm), que va ser l'estàndard de Eastman en aquest temps 'Enhancing the Illusion: The Process and Origins of Photography Arxivat 2008-01-17 a Wayback Machine., George Eastman House. Consultat el 12 agost 2006
- ↑ ANSI/SMPTE 139-1996. SMPTE STANDARD for Motion Picture Film (35 mm) - Perforated KS. Society of Motion Picture and Television Engineers. White Plains, NY.
- ↑ Hummel, Rob (ed). American Cinematographer Manual , 8th edition. ASC Press: Hollywood, 2001
- ↑ Horak, Jan-Christopher. UCLA Film and Television Archive, Introduction to Film gauge . Retrieved August 11, 2006
- ↑ Alsobrook, Russ T. International Cinematographers Guild, Machines That Made the Movies, part 1 Arxivat 2006-05-20 a Wayback Machine.. Retrieved August 11, 2006.
