Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 desembre 1824 ![]() Christiania (Noruega) ![]() |
Mort | 13 abril 1908 ![]() Christiania (Noruega) ![]() |
Sepultura | cementiri del Nostre Salvador ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pintora, escriptora, activista pels drets de les dones ![]() |
Membre de | |
Gènere | Retrat ![]() |
Professors | Johan Gorbitz i Jørgen Roed ![]() |
Família | |
Pare | Christopher Hansteen ![]() |
Aasta Hansteen, també coneguda com a Hasta Hanseen (Christiania, l'actual Oslo,10 de desembre de 1824 – íd. ,13 d'abril de 1908), fou una pintora, escriptora i feminista noruega.[1][2]
Aasta Hansteen era filla de Christopher Hansteen, un destacat professor d'astronomia, geofísica i matemàtiques aplicades de la Universitat d'Oslo i Johanne ("Hanne") Cathrine Andrea Borch. Va començar la seva educació artística a Copenhaguen (1840 - 1841) on va aprendre a dibuixar. Va continuar la seva formació durant tres anys a la Kunstakademie Düsseldorf.[2]
Associada a l'escola de pintura de Düsseldorf, durant anys va ser l'única retratista de la ciutat. Va exposar la seva obra a l'Exposició Universal de París de 1855. La seva obra més notable com a pintora és un retrat del seu pare, que es troba en exhibició permanent a la Galeria Nacional de Noruega.[2][3]
Aclaparada per l'interès pels seus retrats, es va traslladar a Telemark, on es va dedicar a estudiar els dialectes noruecs. Quan va tornar a Christiania, va estudiar amb el lingüista Ivar Aasen. El 1862 va publicar anònimament un petit llibre escrit en nynorsk, i es va convertir així en la primera dona a publicar en aquesta llengua.[2]
Juntament amb la seva filla adoptiva, Theodora Nielsen, va sortir de Christiania el 1880 i va viure nou anys als Estats Units (1880-1889), primer a l'àrea de Boston i després dos anys a l'Oest Mitjà, principalment a Chicago. Aasta Hansteen va conèixer reformadors destacats de l'època com Lucy Stone, Julia Ward Howe, Mary Livermore i Wendell Phillips. Els seus ingressos inicials provenien d'escriure per al diari Verdens Gang, amb seu a Christiania, que va complementar pintant retrats per encàrrec. Entre d'altres, el reformador i editor noruec Marcus Thrane va posar per al seu retrat.[2]
El 1889 va tornar a Noruega amb un renovat interès pel moviment feminista. Es va unir a l'Associació Noruega pels Drets de les Dones (Norsk Kvinnesaksforening) i es va convertir en una col·laboradora activa a la premsa sobre els drets de les dones.[4][5] Hansteen era crítica amb la percepció de les dones que promovien les tradicions judeocristiana i paulina, i creia que denigraven el valor espiritual de les dones. Era un personatge ferm i controvertit, que freqüentava cafeteries i mercats, i es va convertir en una figura destacada d'Oslo.[6]