Back آستا هانستين Arabic Aasta Hansteen BCL Aasta Hansteen Welsh Aasta Hansteen Danish Aasta Hansteen German Aasta Hansteen English Aasta Hansteen French Aasta Hansteen Hausa Աասթա Հանսթեեն Armenian Aasta Hansteen Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1824  Christiania (Noruega) | ||
| Mort | 13 abril 1908 (83 anys) Christiania (Noruega) | ||
| Sepultura | cementiri del Nostre Salvador | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintora, escriptora, activista pels drets de les dones | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Retrat | ||
| Professors | Johan Gorbitz i Jørgen Roed | ||
| Família | |||
| Pare | Christopher Hansteen | ||
Aasta Hansteen, també coneguda com a Hasta Hanseen (Christiania, l'actual Oslo,10 de desembre de 1824 – íd. ,13 d'abril de 1908), fou una pintora, escriptora i feminista noruega.[1][2]
Aasta Hansteen era filla de Christopher Hansteen, un destacat professor d'astronomia, geofísica i matemàtiques aplicades de la Universitat d'Oslo i Johanne ("Hanne") Cathrine Andrea Borch. Va començar la seva educació artística a Copenhaguen (1840 - 1841) on va aprendre a dibuixar. Va continuar la seva formació durant tres anys a la Kunstakademie Düsseldorf.[2]
Associada a l'escola de pintura de Düsseldorf, durant anys va ser l'única retratista de la ciutat. Va exposar la seva obra a l'Exposició Universal de París de 1855. La seva obra més notable com a pintora és un retrat del seu pare, que es troba en exhibició permanent a la Galeria Nacional de Noruega.[2][3]
Aclaparada per l'interès pels seus retrats, es va traslladar a Telemark, on es va dedicar a estudiar els dialectes noruecs. Quan va tornar a Christiania, va estudiar amb el lingüista Ivar Aasen. El 1862 va publicar anònimament un petit llibre escrit en nynorsk, i es va convertir així en la primera dona a publicar en aquesta llengua.[2]
Juntament amb la seva filla adoptiva, Theodora Nielsen, va sortir de Christiania el 1880 i va viure nou anys als Estats Units (1880-1889), primer a l'àrea de Boston i després dos anys a l'Oest Mitjà, principalment a Chicago. Aasta Hansteen va conèixer reformadors destacats de l'època com Lucy Stone, Julia Ward Howe, Mary Livermore i Wendell Phillips. Els seus ingressos inicials provenien d'escriure per al diari Verdens Gang, amb seu a Christiania, que va complementar pintant retrats per encàrrec. Entre d'altres, el reformador i editor noruec Marcus Thrane va posar per al seu retrat.[2]
El 1889 va tornar a Noruega amb un renovat interès pel moviment feminista. Es va unir a l'Associació Noruega pels Drets de les Dones (Norsk Kvinnesaksforening) i es va convertir en una col·laboradora activa a la premsa sobre els drets de les dones.[4][5] Hansteen era crítica amb la percepció de les dones que promovien les tradicions judeocristiana i paulina, i creia que denigraven el valor espiritual de les dones. Era un personatge ferm i controvertit, que freqüentava cafeteries i mercats, i es va convertir en una figura destacada d'Oslo.[6]
- ↑ Commemoratives of Famous Women (Notable Women International)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jensen, Lill-Ann, et al. «Aasta Hansteen» (en noruec). Store norske leksikon, 01-04-2024. [Consulta: novembre 2024].
- ↑ «Aasta Hansteen. 1824 - 1908(Art Experts, Inc.)». Arxivat de l'original el 2017-12-04. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ «The Best Place on Earth for Women: The American Experience of Aasta Hansteen (Janet E. Rasmussen. Norwegian-American Historical Association. Volume 31: Page 245)». Arxivat de l'original el 2017-10-05. [Consulta: 3 març 2018].
- ↑ Hvorfor er vårt symbol en solsikke? (Norsk Kvinnesaksforening)
- ↑ Kavanaugh, Desiree. «Dolls House Educational Packet». Arxivat de l'original el 12 d'agost 2009. [Consulta: 3 març 2018].