![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (de) Reichsabtei Lorsch ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Abadia | |||
Construcció | 764 ![]() | |||
Data de dissolució o abolició | 1232 (Gregorià) ![]() | |||
Cronologia | ||||
2011 | extensió lloc Patrimoni de la Humanitat ![]() | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Arquitectura carolíngia ![]() | |||
Superfície | 3,11 ha zona tampó: 14,825 ha 3,34 ha zona tampó: 29,65 ha ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Lorsch (Alemanya) ![]() | |||
| ||||
Format per | Antic monestir de Lorsch Fragment de l'Abadia de Lorsch Sala reial de l'Abadia de Lorsch muralla de l'Abadia de Lorsch ![]() | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural | |||
Data | 1991 (15a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) ![]() | |||
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 2011 ![]() | |||
Identificador | 515-001 | |||
Patrimoni de la Humanitat ![]() | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1991 (15a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) ![]() | |||
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat | 2011 ![]() | |||
Identificador | 515-001 | |||
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
Antic monestir de Lorsch | ||||
Data | 1991 (15a Sessió) | |||
Identificador | 515-002 | |||
| ||||
Monument del patrimoni cultural a Hesse | ||||
Sala reial de l'Abadia de Lorsch | ||||
Activitat | ||||
Religió | catolicisme ![]() | |||
Lloc web | kloster-lorsch.de ![]() | |||
L'abadia imperial de Lorsch (en alemany: Reichsabtei Lorsch; en llatí: Laureshamense Monasterium; també anomenada Laurissa i Lauresham), panteó dels reis carolingis i un dels grans centres de l'art preromànic, es troba a Lorsch, a 10 km a l'est de Worms, al districte de Bergstraße, estat federat de Hessen, Alemanya. Va ser fundada aproximadament el 764 i va continuar en funcionament fins al 1564 a causa de la Reforma protestant.
L'abadia de Lorsch va ser un dels més famosos monestirs de l'Imperi carolingi, pertanyent a l'orde de Sant Benet i, des de 1234, a l'orde Premonstratenc. Tot i que en l'actualitat queda poc del recinte original, alguns edificis encara romanen dempeus, un dels quals es compta entre els edificis preromànics més importants d'Alemanya: l'antic edifici d'entrada, anomenat sala del Rei (Königshalle) o també portal (Torhalle), és una excel·lent mostra d'arquitectura carolíngia. També romanen dempeus una part de l'església romànica i alguns edificis del segle xvii, i es poden veure les ruïnes de l'Altmünster o antiga catedral sobre el lloc d'edificació originari. L'any 1991, les restes de l'abadia van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[1]