Abadia de Quedlinburg

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Quedlinburg
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Vista hivernal
Modifica el valor a Wikidata
Vista aèria
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMonestir i comunitat religiosa Modifica el valor a Wikidata
Part deCollegiate Church, Castle, and Old Town of Quedlinburg (en) Tradueix i Romanesque Road (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcció936 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaQuedlinburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 47′ 09″ N, 11° 08′ 12″ E / 51.7859°N,11.1368°E / 51.7859; 11.1368
Kulturdenkmal in Sachsen-Anhalt
Identificador09445933
Plànol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FundadorOtó I del Sacre Imperi Romano-Germànic Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkirchequedlinburg.de Modifica el valor a Wikidata

L'abadia de Quedlinburg (alemany:Reichsstift Quedlinburg) va ser una casa de canongesses seculars a Quedlinburg, en el que ara és Saxònia-Anhalt (Alemanya).[1][2][3] Va ser fundada el 936 per iniciativa de Santa Matilde, vídua del rei Enric l'Ocellaire, a la seva memòria.[4] Durant molts segles, les seves abadesses van gaudir de gran prestigi i influència.

L'abadia de Quedlinburg era un estat imperial i una de les aproximadament quaranta abadies imperials autònomes del Sacre Imperi romanogermànic. Va ser desmantellat el 1802/3.

Actualment, els edificis majoritàriament romànics són Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. L'església, coneguda com a Stiftskirche St. Servatius, és utilitzada per l'Església Evangèlica Luterana.

  1. Hans-Erich Weirauch: Die Güterpolitik des Stiftes Quedlinburg im Mittelalter. In: Sachsen und Anhalt, 13; (Magdeburg 1937) p117–181.
  2. Hans-Erich Weirauch: Der Grundbesitz des Stiftes Quedlinburg im Mittelalter. In: Sachsen und Anhalt, 14; (Magdeburg 1938); p203–295.
  3. Jan Gerchow (Hrsg.): Essen und die sächsischen Frauenstifte im Frühmittelalter. Essener Forschungen zum Frauenstift 2; (Essen, 2003).
  4. The "Later Life" of Queen Mathilda Page 99

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne