Abat Pierre

Abat Pierre

L'abat Pierre el 1999
Biografia
Naixement	(fr) Marie Joseph Henry Grouès 5 agost 1912 4t arrondissement de Lió (França)
Mort	22 gener 2007 (94 anys) 5è districte de París (França)
Causa de mort	pneumònia
Sepultura	Esteville
Diputat a l'Assemblea Nacional
21 octubre 1945 – 4 juliol 1951 Circumscripció electoral: Meurthe i Mosel·la
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	convent dels Caputxins de Creis
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	sacerdot catòlic (1938–), polític, membre de la Resistència Francesa, capellà castrense catòlic
Activitat	1938 - 1995
Partit	Moviment Republicà Popular (1945–1950)
Membre de	Moviment Emaús Scouts de França
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Orde religiós	Orde dels Frares Menors Caputxins
Obra
Localització dels arxius	Arxius nacionals del món del treball
Premis
(13 juliol 2004)  Gran Creu de la Legió d'Honor (gener 1995)  Gran Oficial de l'Orde Nacional del Quebec (1991)  Premi Balzan (1989)  Grand prix de l'Académie des sciences morales et politiques (14 juliol 1947)  Medalla de la Resistència Armada (1940-1945) (1946)  Creu del combatent voluntari de la Resistència (5 juny 1945)  Medalla de la Resistència  Medalla dels Evadits  Creu de Guerra 1939-1945  Medalla commemorativa de la guerra 1939-1945  Oficial de l'orde del Cedre  doctor honoris causa per la Universitat Laval

Abat Pierre (francès: Henry Grouès) (4t arrondissement de Lió, 5 d'agost de 1912 - 5è districte de París, 22 de gener de 2007) nom amb que es coneixia Henri Grouès, o també com l'àngel dels pobres.^[1] va ser un sacerdot catòlic francès, membre de la Resistència, on va adquirir el seu sobrenom, i diputat a l'Assemblea de la Quarta República, fundador el 1949 del moviment Emaús (drapaires d'Emaús), una organització de lluita contra l'exclusió i la pobresa. A l'hivern de 1954, va commoure els francesos en fer-los veure el drama dels qui estaven sense sostre, a la intempèrie, morint per exposició al fred de l'hivern de París. La seva crida i el moviment que va iniciar van tenir repercussió mundial. La seva labor va ser reconeguda el 2004 per l'Estat francès, que el va distingir amb la Gran Creu de la Legió d'Honor, màxima dignitat d'aquest orde honorífic. El juliol de 2024 es va fer públic un informe d'Emaús França i Emaús Internacional que denunciava l'Abat Pierre d'haver comès abusos sexuals en almenys set dones, una de les quals era menor quan van succeir els fets.^[2]