Abhijit Binayak Banerjee (en bengalí, অভিজিৎ বিনায়ক বন্দ্যোপাধ্যায়; nascut el 1961) és un economista indi nord-americà.[1] Banerjee va compartir el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel de 2019 amb Esther Duflo i Michael Kremer, «pels estudis experimentals per alleujar la pobresa global». És Professor Internacional d'Economia de la Ford Foundation en el Massachusetts Institute of Technology. Va rebre el guardó amb la seva esposa, Esther Duflo, sent el sisè matrimoni a guanyar un Nobel de manera conjunta.[2]
Banerjee és cofundador d'Abdul Latif Jameel Poverty Action Lab (juntament amb Esther Duflo i Sendhil Mullainathan). És investigador afiliat del Innovations for Poverty Action, i membre del Consortium on Financial Systems and Poverty. Banerjee va ser president de Bureau for the Research in the Economic Analysis of Development, investigador associat de la National Bureau of Economic Research, investigador membre del Center for Economic Policy Research, investigador membre internacional del Kiel Institute, membre en la American Academy of Arts and Sciences i membre en la Econometric Society. Ha estat membre de la Guggenheim i de l'Alfred P. Sloan. És el coautor de Poor Economics. Últimament, també s'exerceix en el consell directiu de la Universitat Plaksha, una futura universitat de Ciència i Tecnologia de l'Índia.[3] El seu llibre més recent, en coautoría amb Esther Duflo, «Good Economics in Hard Times» (Juggernaut Books), publicat l'octubre de 2019.