L'àblaq (de l'àrabأبلق, «de dos colors», «blanc i negre»)[1] és un estil arquitectònic en què s'alternen o fluctuen files de pedra clara i fosca.[2][3] Registres històrics situen l'aparició d'aquest tipus de tècnica en maçoneria a la part meridional de Síria.[4] S'associa, com a terme àrab,[5] especialment a la decoració arquitectònica araboislàmica.[6] El primer ús del terme àblaq del qual es té constància pertany a les reparacions de la Gran Mesquita de Damasc el 1109,[4] però la tècnica ja es feia servir molt abans.[7]
↑Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "بلق". ISBN 978-84-412-1546-7.