Acabat superficial

L'acabat superficial o textura superficial, és la naturalesa d'una superfície tal com es defineix per les tres característiques de disposició o marca de mecanitzat, rugositat superficial i ondulació.^[1] Comprèn les petites desviacions locals d'una superfície respecte a l'ideal perfectament pla (un pla real).

La textura superficial és un dels factors importants que controlen la fricció i la formació de capes de transferència durant el lliscament. S'han fet esforços considerables per estudiar la influència de la textura superficial sobre la fricció i el desgast durant les condicions de lliscament. Les textures superficials poden ser isòtropes o anisòtropes. De vegades, es poden observar fenòmens de fricció per lliscament durant el lliscament, depenent de la textura de la superfície.

Cada procés de fabricació (com els molts tipus de mecanitzat) produeix una textura superficial. El procés normalment s'optimitza per garantir que la textura resultant sigui utilitzable. Si cal, s'afegirà un procés addicional per modificar la textura inicial. Aquest últim procés pot ser mòlta (tall abrasiu), polit, lligat, granallat abrasiu, rectificat, mecanitzat per descàrrega elèctrica (EDM), fresat, litografia, gravat industrial / fresat químic, texturat làser o altres processos.