𒀝𒅗𒁺𒌑 lišānum akkadītum | |
---|---|
Tipus | llengua morta i llengua antiga |
Ús | |
Parlants | Extinta |
Parlants nadius | 0 |
Oficial a | Inicialment Accad (Mesopotàmia central); lingua franca de l'Orient Mitjà i Egipte al final de l'edat del bronze i primeries de l'edat del ferro. |
Autòcton de | Mesopotàmia |
Estat | Assíria, Babilònia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques semític oriental | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura cuneïforme |
Codis | |
ISO 639-2 | Akk |
ISO 639-3 | akk |
Glottolog | akka1240 |
IETF | akk |
L'accadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑, ak-ka-du-u₂; en logograma: 𒌵𒆠, URIKI) és una llengua semítica ja extinta. N'hi ha documents escrits a partir del 2300 aC, en escriptura cuneïforme. Va ser substituït per l'arameu a la zona de Mesopotàmia on es parlava.
Fou una llengua de gran importància cultural i diplomàtica a l'antiguitat. Va ser llengua franca del Llevant mediterrani durant dos mil·lennis. Hi van ser escrits alguns dels primers textos coneguts, com el poema de l'Enuma Elix o una de les compilacions de lleis més antiga de la qual es té notícia, l'Estela de Hammurabi.