Biografia | |
---|---|
Naixement | (en-gb) Augusta Ada Byron ![]() 10 desembre 1815 ![]() Londres ![]() |
Mort | 27 novembre 1852 ![]() Marylebone (Regne Unit) ![]() |
Causa de mort | càncer d'úter ![]() |
Sepultura | Església de Santa Maria Magdalena de Hucknall ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques i informàtica ![]() |
Ocupació | matemàtica, inventora, traductora, escriptora, informàtica, programadora, poetessa, enginyera ![]() |
Ocupador | Universitat de Cambridge ![]() |
Professors | Mary Somerville, Augustus De Morgan i William Frend (en) ![]() ![]() |
Influències | |
Nom de ploma | A. A. L. ![]() |
Altres | |
Títol | Comtessa ![]() |
Cònjuge | William King-Noel, 1st Earl of Lovelace (1835–1852) ![]() |
Fills | Byron King-Noel, Viscount Ockham, Anne Blunt, Ralph King-Milbanke, 2nd Earl of Lovelace ![]() |
Pares | Lord Byron ![]() ![]() |
Germans | Allegra Byron Elizabeth Medora Leigh ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 10 de desembre de 1815 - 27 de novembre de 1852),[1] va ser la primera programadora en la història dels ordinadors.[2] Matemàtica,[1] va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.
Ada es va adonar que la màquina tenia més aplicacions a part de la pura calculació i va reconèixer tot el potencial de la màquina. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme per mitjà d'una màquina. És per això que se la considera la primera persona programadora de la història.
Encara que patia d'una salut fràgil i estava malalta contínuament, mai no va abandonar la seva educació i aprenentatge. L'obsessió insana de la mare perquè la noia no heretés cap dels gustos i idees romàntiques del pare van ser uns dels motius pels quals es va dedicar especialment a estudiar matemàtiques. Va tenir diversos tutors i tutores de prestigi com ara Augustus De Morgan. Més o menys a partir dels onze anys, les seves habilitats matemàtiques es van començar a manifestar molt notablement, i l'estima i interès per aquestes va predominar durant quasi tota la seva vida.[3] Tot i això, l'Ada durant els seus aprenentatges va sentir també una forta atracció per les lletres, la lectura i la poesia.[4]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :5
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Woolley