Adolf-Bernhard Marx

Adolf-Bernhard Marx

Gravat d'Adolf Bernhard Marx (1826)
Biografia
Naixement	Friedrich Heinrich Adolf Bernhard Marx 15 març 1795 Halle (Alemanya)
Mort	17 maig 1866 (71 anys) Berlín (Alemanya)
Sepultura	Südwestkirchhof Stahnsdorf
Nacionalitat	Alemanya
Formació	Universitat de Halle
Activitat
Ocupació	Musicògraf-Teòric-Compositor i crític musical
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín
Alumnes	Peter Ludwig Hertel
Signatura

Adolf-Bernhard Marx (Halle, 15 de març de 1795 – 17 de maig de 1866) fou un musicograf, teòric, compositor i crític musical alemany.

Estudià Dret, i després d'haver-lo exercit durant algun temps s'establí a Berlín per dedicar-se a la música. El 1824 fundà la Berliner allgemeine musikalische Zeitung, que redactà fins al 1832; també col·laborà en la Cecília i en el Universal lexikon der Tonkunst. El 1830 fou nomenat professor de música de la Universitat de Berlín, on va tenir entre altres alumnes a Julius Reubke, Carl Martin Reinthaler,^[1] Flodoardo Geyer (1811-1872), Ludwig Meinardus (1827-1896)^[2] i poc després director d'aquesta, feina que conservà fins a la seva mort. El 1855 deixà la direcció del conservatori fundat per ell en unió a Kullak i de Stern i des d'aleshores va dedicar-se a l'ensenyança particular.

La seva celebritat va créixer amb l'aparició de la seva obra Die Lehre von der musikalischen Komposition (4 volums, Leipzig, 1837-1847), de la que se'n feren múltiples edicions (t. I, II, i IV reformats per Hugo Riemann, 1887-1890). El seu mètode d'ensenyança musical fou indicat ja per ell a Die alte Musiklehre in Streit mit unsrer Zeit (Leipzig, 1841), que promogué una violenta hostilitat.

Marx també va escriure:

• Die Allgemeine Musiklehre (Leipzig, 1839. 10a edició 1884),
• Ludw von Beethovens Leben und Schaffen (Berlín, 1859, 5a edició de Behncke, 1901, 2 volums),
• Gluck und die Oper (Berlín, 1862),
• Ueber Malerei in der Tonkunst (Berlín, 1828),
• Ueber die Geltung Hàndelscher Sologesänge für unsre Zeit (Berlín, 1828),
• Die Musik des 19, Jahrkunderst und ihre Pflege (Leipzig, 1855),
• Vollstàndige Chorschule (Leipzig, 1860),
• Anleitung für Vortrag Beethovenscher Klavierverke (Leipzig, 1863),
• Erinnerungen (2 volums, Berlín, 1865),

Després de la seva mort es publicà.

• Das Idela und Bàtely, de Goethe,
• Mose, oratori),
• Johannes der Tafer, oratori),
• La música del Jery und Bàtely, de Goethe,
• Jery und Bàtely, òpera,
• Die Rache wartet, òpera,

I algunes composicions vocals i instruments no assoliren un èxit de gaire durada.