Back أدولف ويكلوند (موسيقي) Arabic ادولف ويكلوند ARZ Adolf Wiklund German Άντολφ Βίκλουντ Greek Adolf Wiklund (musician) English Adolf Wiklund Spanish Adolf Wiklund Estonian Adolf Wiklund (säveltäjä) Finnish Adolf Wiklund French Adolf Wiklund Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 5 juny 1879  | ||
| Mort | 2 abril 1950 (70 anys) Kungsholm (Suècia) | ||
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 10C Gravplats: 00152 (1950–) 59° 21′ 25″ N, 18° 01′ 45″ E / 59.3569°N,18.02923°E | ||
| Formació | Conservatori Reial d'Estocolm | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | director d'orquestra, pianista, compositor, organista | ||
| Gènere | Simfonia | ||
| Professors | Richard Andersson i Johan Lindegren | ||
| Alumnes | Gösta Nystroem | ||
| Instrument | Piano | ||
| Família | |||
| Germans | Victor Wiklund | ||
    
| |||
Adolf Wiklund (5 de juny de 1879 - Kungsholm, 2 d'abril de 1950), fou un compositor, director d'orquestra i pianista suec. Era germà de Victor Wiklund.
Alumne del Conservatori d'Estocolm, en acabar la carrera guanyà el premi Jenny Lind per a perfeccionament d'estudis a l'estranger, residint diversos anys a Alemanya, França i Itàlia. Es distingí com a pianista i compositor. El seu estil es trobava principalment influït per Schumann i Brahms, pertanyent per tant, a l'escola neoromàntica. Fou director de la Societat Filharmònica d'Estocolm. Va escriure força música de cambra i simfònica, destacant-se en la seva producció: dues sonates per a violí, dos concerts per a piano, un quartet per a instruments d'arc, peces per a piano, lieder i diverses obres corals.[1]
- ↑ Bertil Wikland, "Adolf Wiklund". The New Grove Dictionary of Music and Musicians. London: Macmillan, 2001.