Back ادريانا باسيلى ARZ Adreana Basile AST Adriana Basile German Adriana Basile English Adriana Basile Esperanto Adriana Basile Spanish Adriana Basile Finnish Adriana Basile French Ադրիանա Բազիլե Armenian Adriana Basile Italian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1586  Posillipo (Itàlia) | ||
| Mort | Després de agost 1642 (438/439 anys) Roma | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositora, instrumentista, cantant d'òpera, actriu, editora | ||
| Moviment | Música barroca | ||
| Veu | Contralt | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Fills | Leonora Baroni | ||
| Germans | Giambattista Basile | ||
Adriana Basile, o també Adriana Basile Baroni, coneguda com la Bella Adriana (Nàpols, 1580 - 1642?) va ser una coneguda cantant d'òpera, música, compositora i poeta del barroc. Durant anys va ser considerada la millor cantant d'Itàlia.[1] En l'actualitat no ha sobreviscut res de la seva obra, però sí nombroses referències escrites en què consta, per exemple, que va competir amb Francesca Caccini el 1623, o també la primera referència escrita que tenim del mot prima donna, aplicat a ella.[2][3][4]
Tocava almenys el llaüt, l'arpa, la tiorba, la guitarra i la viola de gamba, componia música barroca i es tenen referències sobretot de la seva veu. Va treballar per als Gonzaga a Màntua, que li van atorgar el títol de baronessa de Piancerreto, fins a l'any 1626. Tant les seves germanes com les seves dues filles van ser cantants també. Nombrosos membres de la seva família, incloent el seu germà Giambattista Basile i la seva filla Leonora Baroni, van treballar com ella per a la casa Gonzaga.
Es van escriure tantes composicions poètiques sobre ella que el 1623 se'n va publicar un recull, amb el nom de Teatre de la glòria de la bella Adriana.[4][5]
- ↑ Peter Robb, Street Fight in Naples: A City's Unseen History, editat per A&C Black, 2011. ISBN 9781408818732 (anglès)
- ↑ Maria Ferrari Bandini Buti, Poetesse e scrittrici, Istituto editoriale italiano B.C. Tosi. (italià)
- ↑ Vincent Agrech, Diapason, número de juliol-agost de 2014, pàg. 18 (francès)
- ↑ 4,0 4,1 Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía, Librería de Andrade, 1853.(castellà)
- ↑ Diccionario histórico o Biografía universal, Volum 2, editat per la llibreria de Narciso Oliva, Universidad Complutense de Madrid, 1830. (castellà)