Tipus | comunitat ètnica |
---|---|
Població total | 4.944.400 (2013) (10,6% dels colombians)[1] |
Llengua | castellà, llengua criolla (raizals) |
Religió | cristianisme |
Grups relacionats | Afrollatinoamericans, raizals, Palenque de San Basilio, colombians |
Regions amb poblacions significatives | |
Departament de Chocó, Departament de Valle del Cauca, Departament de Cauca, Departament de Nariño, Departament de Bolívar, Departament de l'Atlàntic, Departament de Magdalena |
Els afrocolombians (i afrocolombianes) són els membres d'un grup humà que, essent de nacionalitat colombiana, són descendents dels antics esclaus que foren portats d'Àfrica. Són els afrodescendents de Colòmbia. Els membres d'aquest grup ètnic es solen denominar com negres, morenos, niches' i altres denominacions populars. Els raizals de l'Arxipèlag de San Andrés y Providencia i els habitants del Palenque de San Basilio són dos dels grups afrocolombians més destacats.
Les manifestacions culturals afrocolombianes són molt importants per la cultura colombiana. D'aquestes en sobresurten la cúmbia, el ritme nacional colombià i el sancocho,[2] un dels plats gastronòmics més coneguts del país. El nom de Macondo, utilitzat per Gabriel García Márquez a la seva novel·la Cien años de soledad també té origen africà. La UNESCO ha reconegut diverses festes i manifestacions culturals afrocolombianes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat:[3] la festa de San Francisco de Asís de Quibdó,[4] les músiques de marimba i cants tradicionals del Pacífic nord,[5] l'espai cultural del Palenque de San Basilio[6] i el carnaval de Barranquilla.[7]
Cap a mitjans del segle xx, els afrodescendents vivien majoritàriament a les dues costes colombianes: als departaments del Pacífic (Chocó, Valle del Cauca, Cauca i Nariño) i als de la costa Carib (Bolívar, Atlàntic i al Magdalena). Durant els últims seixanta anys, hi ha hagut un desplaçament de població afrodescendent destacat cap a les grans ciutats del país.