Back Aglaophyton major German Aglaophyton English Aglaophyton major Spanish زیباگیاه Persian Aglaophyton Finnish Aglaophyton ID Aglaophyton Italian アグラオフィトン Japanese Aglaophyton major Dutch Aglaophyton NB
 Reconstrucció d Aglaophyton, amb eixos bifurcats, esporanfis terminals i rizoides. | |
| Període | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Gènere | Aglaophyton |
| Espècie | Aglaophyton major  |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Rhynia major
|
.svg){kind=icon}
Aglaophyton major va ser la primera generació esporòfita de plantes diplohaplòntiques, pre-vasculars, axials, amb espores lliures al principi del Devonià que tenien característiques anatòmiques intermèdies entre les molses briòfits i les plantes vasculars o traqueòfites.
A. major va ser descrit per Kidston i Lang el 1920 com una nova espècie Rhynia major.[1] L'espècie es coneix només pel jaciment de Rhynie a Aberdeenshire, Escòcia, on crixia en fonts termals riques en silicats associada a plantes vasculars com Rhynia gwynne-vaughanii representativa dels antecedents de les plantes vasculars modernes i Asteroxylon mackei, antecedents de les molses Lycopsida
- ↑ R. Kidston and W.H. Lang (1920) On Old Red Sandstone plants showing structure from the Rhynie chert bed, Aberdeenshire. Part II. Additional notes on Rhynia major n. sp. and Hornea lignieri n.g, n. sp. Transactions of the Royal Society of Edinburgh, 52, 603-627.