Back زراعة حضرية Arabic Agricultura urbana AST Градско селско стопанство Bulgarian শহুরে কৃষিকাজ Bengali/Bangla Urbane Landwirtschaft German Αστική γεωργία Greek Urban agriculture English Agricultura urbana Spanish Hiri-nekazaritza Basque کشاورزی شهری Persian
L'agricultura urbana, també hort urbà; és la pràctica de l'agricultura a les ciutats.
Es coneixen com a horts urbans els horts situats dins les ciutats, en aquest cas poden ser petites parcel·les, de vegades de propietat municipal que s'arrenden individualment i formen una xarxa (com passa a ciutats com Barcelona).[1] També poden ser les iniciatives públiques i privades que en països en desenvolupament es promouen per a les famílies d'escassos recursos econòmics, que habitualment tenen els horts dins la seva pròpia casa.
Un concepte comercial d'hort urbà es refereix a les tècniques amb un substrat i reg gota a gota a dins de contenidors adequats ubicats en algun lloc amb prou sol dins les cases.
La FAO ha definit l'agricultura urbana com:[2]
| « | Una indústria que produeix, processa i ven aliments i combustible per a donar resposta a les necessitats diàries dels consumidors d'una ciutat o metròpoli, gràcies a la terra i a l'aigua que es troba en la zona urbana i als voltants, aplicant mètodes de producció intensiva, fent servint i reutilitzant recursos i residus urbans per a obtenir diverses collites i ramaderia. | » |
Alguns dels seus avantatges són:
- Reducció del consum de combustible per a transportar aliments des de fora de la ciutat. Això també implica la reducció de conservants, ja que els productes no seran transportats durant dies.
- Millor coneixement dels productes químics utilitzats per als conreus, ja que sovint qui consumeix la collita és qui la planta.
- Augment de la cohesió social i de la solidaritat intergeneracional mitjançant programes d'intercanvi de coneixements en què persones majors ensenyen els joves com treballar la terra.
- Beneficis terapèutics a diferent nivell,[3] que són utilitzats per institucions dedicades a col·lectius de gent gran o en risc d'exclusió social.
- Usos simbòlics, on representar valors i conviccions, on expressar la protesta i reivindicar models alternatius.[4][5]
- Producció per a l'autoconsum.
- Millorar el valor estètic de la ciutat.[6]
- Augment de la participació de la comunitat.[7]
- ↑ Addaia Aragay Esmerat, Els horts urbans de Barcelona : Les experiències d'Horts Urbans Comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental, Barcelona, UAB, 2010, 070 pàgines
- ↑ Smit, J., A. Ratta, and J. Nasr, 1996, Urban Agriculture: Food, Jobs, and Sustainable Cities. United Nations Development Programme(UNDP), New York, NY
- ↑ American Horticultural Therapy Association Definitions and Positions http://ahta.org/sites/default/files/DefinitionsandPositions.pdf Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine.
- ↑ Hort (in)dignat a la Plaça de Catalunya http://hortdignebcn.wordpress.com/documents/proposta-dhort-indignat-a-la-placa/
- ↑ Elogi de l'hort urbà http://www.elogidelhorturba.com/?page_id=10
- ↑ Busquets i Fàbregas, Jaume «Horts urbans i periurbans». Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Direcció General d'Arquitectura i Paisatge, 2008, pàg. 16.
- ↑ «Increased community participation. (Social Impact). Cities Without Hunger - Community Gardens: Sao Paulo (2003-2009).». SIOR, Social Impact Open Repository. Arxivat de l'original el 2017-09-05. [Consulta: 5 setembre 2017].