L'Aigua d'Ora o Aiguadora és un riu prepirinenc de les comarques del Berguedà, Solsonès i Bages, afluent per l'esquerra del Cardener en el qual desguassa a prop de Cardona a 414 m d'altitud. És de règim nivopluvial, amb un màxim al maig (de fusió i pluges) i un altre de secundari al novembre (pluvial), i un mínim a l'agost i al febrer. Neix al peu de la Roca Gran de Ferrús, a la serra d'Ensija, al terme de Gósol.[1] Rep el nom d'Aigua de Llinars fins a Llinars. Després de passar el congost de Sant Pere de Graudescales entra a la Valldora i travessa molt encaixat l'accidentat relleu del Berguedà i del Solsonès, però a partir de Sorba la vall s'eixampla.
- ↑ Hi ha qui sosté que l'Aigua d'Ora neix al vessant oriental de la Carena de la Tossa, i que realitza la primera part del seu curs seguint la direcció SE-NO deixant a la seva dreta el Molí d'en Terrers, la Cantina, Cal Fragalló per a continuació i ja dins el Solsonès, rebre per la drta la Riera de Llinars sota el pont de Ca l'Espingard. Així constat, per exemple, en els mapes de l'ICC d'escala 125.000 i inferiors. Malgrat això, la gent de la contrada dona per fet que la primera part del curs de l'Aigua d'Ora correspon a l'Aigua de Llinars. Això mateix és el que consta al monumental Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España u sus posesiones de ultramar de Pascual Madoz (Madrid, 18469 doncs en la pàgina 145 del volum IV escriu: (el que segueix n'és una traducció literal): L'Aiguadora (sic) banya també, o millor dit, costeja el terreny servint de línia divisòria de les províncies de Barcelona i Lleida entre els partits judicials de Berga i Solsona; malgrat que d'escàs cabal, és perenne i en el seu curs d'unes 5 llegües des del seu naixement a la muntanya de Ferrús, deixa a la dreta els pobles de Gósol, Castellfraumir, Cisquer, Busa, Castelló, Valdora i Navès; i a l'esquerra els de Llinàs, Coforp, Correà, Sant Feliú de Lluellas i Sorba : se li ajunten alguns rierols, faciliten el seu pas 3 o 4 ponts de pedra, dona moviment a 8 molins fariners i després de regar quasi tota l'horta de Cardona mitjançant una séquia, desguassa al Cardener.