Biografia | |
---|---|
Naixement | valor desconegut ![]() Cividale del Friuli (Itàlia) ![]() |
Mort | desembre 756 ![]() Pavia (Itàlia) ![]() |
Causa de mort | mort accidental, caiguda d'un cavall ![]() |
Religió | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupació | rei ![]() |
Altres | |
Títol | Llista de ducs de Spoleto (751–756) Rei dels llombards (749–756) Duc de Friül (744–749) ![]() |
Cònjuge | Giseltruda ![]() |
Pares | Pemmó de Friül ![]() ![]() |
Germans | Ratquis de Friül ![]() |
Parents | Anselm de Friül, cunyat ![]() |
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Molt més carismàtic que Ratquis, va revocar l'actitud del seu germà, que havia treballat en cooperació amb l'element llatinoromà, amb la finalitat de garantir, a través d'una major cohesió, més estabilitat al regne, actitud que va provocar la reacció dels tradicionalistes llombards que van elevar a Astolf o Aistulf al tron. Quan va començar a regnar va tornar a la política prolongobarda, i es va titular rex gentis Langobardorum; va explicar el seu programa expansionista especificant, en el pròleg a les lleis promulgades per ell: «Senyor, que ens ha donat el poble dels romans».
El seu govern a la meitat del segle viii, va aconseguir una posició de poder sobre Itàlia igual, sinó superior, a la dels seus grans predecessors Liutprand i Grimuald, per tal d'aprofitar la unificació completa de la península sota el seu ceptre. La intervenció dels francs Pipí el Breu, invocats pels papes, va fer disminuir ràpidament el poder del regne, i el va deixar com un potentat regional.