Aiurveda

L'aiurveda^[1] (en sànscrit आयुर्वेद āyurveda, "ciència de la vida"), també conegut com a medicina aiurvèdica, és un sistema de medicina tradicional originari del subcontinent indi.^[2] Es practica molt a l'Índia i al Nepal, on al voltant del 80% de la població declara utilitzar l'ayurveda.^[3][4][5] La teoria i pràctica de l'ayurveda és pseudocientífica.^[6][7][8]

Les teràpies Ayurveda han variat i evolucionat al llarg de més de dos mil·lennis.^[9] Les teràpies inclouen herbes medicinals, dietes especials, meditació, ioga, massatge, laxants, ènemes i olis mèdics.^[10][11] Les preparacions ayurvèdiques es basen normalment en compostos herbaris complexos, minerals i substàncies metàl·liques (potser sota la influència de l'alquímia índia primitiva o rasashastra). Els textos antics ayurveda també ensenyaven tècniques quirúrgiques, com la rinoplàstia, les extraccions de càlculs renals, les sutures i l'extracció d'objectes estranys.^{[12] [13]}

Els principals textos d'ayurveda clàssics comencen amb relats de la transmissió del coneixement mèdic dels déus als savis, i després als metges humans.^[14] Les edicions impreses del Sushruta Samhita (Compendi de Sushruta), emmarquen l'obra com els ensenyaments de Dhanvantari, déu hindú de l'ayurveda, encarnat com a rei Divodāsa de Varanasi, a un grup de metges, inclòs Sushruta.^[15][16] Els manuscrits més antics de l'obra, però, ometen aquest marc, atribuint l'obra directament al rei Divodāsa.^[17] Mitjançant processos de modernització i globalització ben entesa, l'ayurveda s'ha adaptat al consum occidental, sobretot per Baba Hari Dass als anys setanta i Maharishi ayurveda als anys vuitanta.^[18] L'evidència històrica de textos, terminologia i conceptes ayurvèdics apareix a partir de mitjans del primer mil·lenni aC.^[19]

En els textos ayurveda, es posa èmfasi en l'equilibri de Dosha i la supressió dels impulsos naturals es considera poc saludable i es diu que condueix a la malaltia.^[20] Els tractats d'Ayurveda descriuen tres doshas elementals , és a dir. vāta, pitta i kapha, i afirmen que l'equilibri (Skt. sāmyatva) dels doshas dona lloc a salut, mentre que el desequilibri (viṣamatva ) dona lloc a la malaltia. Els tractats d'Ayurveda divideixen la medicina en vuit components canònics. Els practicants d'Ayurveda havien desenvolupat diverses preparacions medicinals i procediments quirúrgics almenys des del començament de l'era comuna.^[21]

No hi ha una bona evidència que l'ayurveda sigui eficaç per tractar o curar el càncer.^[22] S'ha trobat que alguns preparats ayurvèdics contenen plom, mercuri i arsènic,^[23] substàncies que se sap que són perjudicials per als humans. Un estudi de 2008 va trobar les tres substàncies en prop del 21% dels medicaments ayurvèdics patentats de fabricació dels Estats Units i l'Índia venuts a través d'Internet.^[24] Es desconeixen les implicacions per a la salut pública d'aquests contaminants metàl·lics a l'Índia.^[24]