Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 febrer 1962 ![]() Barcelona ![]() |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | Compositor |
Membre de | |
Gènere | Òpera, sardana, musical, banda sonora, música simfònica i Lied ![]() |
Estil | Contemporani |
Instrument | Piano ![]() |
Premis | |
Premi Ciutat de Barcelona (2015) | |
Lloc web | https://www.albertguinovart.com/ |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Albert Guinovart i Mingacho (Barcelona, 1962) és un pianista i compositor català. És un dels músics més polifacètics de l'actualitat. Amb la seva carrera com a pianista i la seva creació com a compositor ha obtingut un gran reconeixement. Com a pianista, destaca des de la seva interpretació del romanticisme fins a la de les seves pròpies creacions, passant per la d'autors catalans del tombant de segle com Enric Granados i Isaac Albéniz. I, pel que fa a la composició, han esdevingut molt populars les músiques que va compondre per a sèries televisives com Nissaga de poder o Laberint d'ombres, i molt especialment l'èxit del musical Mar i cel, que va compondre per a la companyia Dagoll Dagom. Però, a banda d'això, és autor d'un catàleg molt divers d'obres com el musical Gaudí (2002), la Sonata per a piano sobre temes tradicionals catalans (2006), el seu Concert per a piano (2006), l'obra instrumental de cambra i narrador La ciutat que parla, la ciutat que sona (2008) o l'òpera Alba eterna (2009).[1]