| Jurisdicció | Bogotà, Caracas, San Salvador, Sonsonate i Capitania General de Guatemala  |
|---|---|
| Estat | Espanya |
L'alcalde major o tinent de corregidor fou un càrrec originari de Castella amb funcions judicials i administratives, designat en els decrets de Nova Planta establerts per Felip V als Països Catalans. Foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d'altres viles o ciutats de la mateixa demarcació. Eren proposats per la Cambra de Castella i nomenats pel rei.[1] Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no.[2] A Barcelona, conformaven el cos civil del corregiment militar. Aquests lloctinents, molts d'ells catalans, eren lletrats habilitats com a advocats de la Reial Audiència i dels Reials Consells. Com els seus superiors, també ells eren jutges ordinaris de primera instància. A Barcelona, n'hi havia dos: un per a les causes civils (primera vara) i un altre per a les criminals (segona vara). La funció de l'alcalde major desaparegué amb l'organització judicial de l'Estat espanyol prevista a les corts de Cadis del 1812.[3] Durant la segona meitat del segle xviii Barcelona tingué vint-i-quatre alcaldes majors (de primera i/o segona vara): onze de catalans i tretze de forans. Quatre més renunciaren al càrrec i no prengueren possessió.[1]
- A Aragó n'hi va haver: a Alcañiz, Calataiud, Cinco Villas, Daroca, Jaca, Osca, Saragossa (dos vares) i Terol.
- A Catalunya: a Agramunt (Cervera), Balaguer, Barcelona (dos vares), Berga, Besalú (extingit al crear-se Figueres l'any 1802), Camprodon, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Montblanc, Puigcerdà, Tarragona, Tàrrega, Tortosa, Vic i Vilafranca del Penedès.
- A Mallorca: a Palma.
- Al País Valencià: a Alacant, Alzira, Castelló de la Plana, Morella, Oriola, València (dos vares), Xàtiva (San Felipe) i Xixona.
- ↑ 1,0 1,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:0 - ↑ «Alcalde major». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rafael Cerro Nargánez i Pere Molas Ribalta «La presidència de l'Ajuntament de Barcelona, 1718-1808». Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona, p.31.