Aldegisel

Aldegisel

rei "Aldgisl" en una crònica holandesa de 1662
Biografia
Naixement	segle VII
Mort	680 (Gregorià)
Rei
Activitat
Ocupació	polític
Altres
Títol	Duc
Família	Folcwalding (en)
Fills	Radbod

Aldegisel, Aldegisl, Aldgillis, Aldgisl, Aldgils o Eadgils (fl. vers 678) fou el governant de Frísia (com rei o duc) a finals del segle setè contemporàniament amb Dagobert II. Fou una figura obscura. Tot el que se sap d'ell és en relació amb el sant famós que va albergar i protegia, Wilfrid de York, però en tot cas és el primer governant històricament verificable dels frisons.^[1] El títol exacte dels governants dels frisons depèn de la font; les fonts dels francs tendeixen a anomenar-los ducs; altres fonts sovint els anomenen reis.

Wilfrid, deposat des de la seva arxidiòcesi de York, va marxar a l'exili des de Northumbria i en el seu camí a Roma a buscar suport papal, va arribar a Frísia el 678.^[1] i fou rebut calorosament per Aldegisel, que el va allotjar durant uns quants mesos durant l'hivern, probablement a Utrecht. Segons Esteve de Ripon, el biògraf de Wilfrid, Aldegisel animava a Wilfrid a evangelitzar eficaçment, i els frisons van acceptar els ensenyaments de Wilfrid amb unes quantes excepcions, i tots els caps foren batejats per ell en nom del Senyor, així com molts milers de persones comunes." És possible que Aldegisel fos un dels primers a convertir-se. Tanmateix, s'ha dubtat si Wilfrid va tenir tant d'èxit a Frísia, ja que no hi ha cap altra evidència de l'èxit de cristianisme allà abans de la tasca de Willibrord bastants anys després.

Mentre que Wilfrid era a la cort d'Aldegisel, el majordom de palau franc Ebroí, va oferir un pot de monedes d'or a canvi de Wilfrid, viu o mort. Es diu que Aldegisel mateix va rebutjar i cremar la carta del majordom franc davant dels ambaixadors, a la seva casa. S'ha suposat per alguns que la bondat d'Aldegisel envers Wilfrid eren una forma de desafiament de la dominació dels francs. El seu successor i possiblement fill fou Radbod, que seguia les antigues costums paganes i fou un enemic de Carles Martell.