Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 març 1913 (Julià) ![]() Novossibirsk (Rússia) ![]() |
Mort | 13 novembre 1985 ![]() Moscou (Rússia) ![]() |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi ![]() |
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica | |
1946 – 1984 ![]() | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Russos ![]() |
Formació | Acadèmia Militar de l'Estat Major de les Forces Armades de Rússia (–1957) Acadèmia Militar M. V. Frunze (–1948) Alta Escola Militar d'Aviació per a Pilots de Katcha (1938–1939) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | aviador, aviador de combat, polític ![]() |
Activitat | 1932-1981 |
Partit | Partit Comunista de la Unió Soviètica (1942–) ![]() |
Membre de | Komsomol (1931–) ![]() |
Carrera militar | |
Lleialtat | ![]() |
Branca militar | ![]() |
Rang militar | ![]() |
Comandant de (OBSOLET) | 55 IAP (16 GvIAP) |
Conflicte | Gran Guerra Patriòtica |
Participà en | |
17 octubre 1961 | 22è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
27 gener 1959 | 21è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica |
5 octubre 1952 | 19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Aleksandr Ivànovitx Pokrixkin (rus: Алекса́ндр Ива́нович Покры́шкин; 6 de març de 1913-13 de novembre de 1985) va ser un mariscal de la Força Aèria Soviètica. Va ser nomenat Heroi de la Unió Soviètica en 3 ocasions (1943, 1943, 1944).
A més de les seves 3 Estrelles d'Heroi, va rebre 6 ordes de Lenin, l'orde de la Revolució d'Octubre, 4 ordes de la Bandera Roja, 2 ordes de Suvórov (2a classe), 2 ordes de l'Estrella Roja, a més d'un munt de medalles més, soviètiques i estrangeres, com la Medalla del Servei Distingit nord-americana.
Pokrixkin va ser el gran tàctic de la Força Aèria Soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Gairebé lluita tot sol per canviar les tàctiques obsoletes dels soviètics el 1941, quan tot just començà la guerra. Anant contra l'establisment i desafiant obertament la doctrina de combat aprovada pel Partit, la qual cosa pràcticament li costà la carrera i, possiblement, la vida. Després de criticar àmpliament les tàctiques oficials que comportaren grans pèrdues i d'ensenyar als seus companys pilots les tàctiques que ell mateix havia inventat, va ser deixat a terra i estava previst que fos sotmès a consell de guerra. Però les seves innovacions arribaren a oïdes d'alguns superiors a Moscou, i en lloc de ser jutjat va ser condecorat i promogut. Al final de la guerra, els seus escrits havien estat publicats i distribuïts entre tots els pilots soviètics, i ell es dedicà a anar pels regiments de caça per ensenyar als joves pilots les seves tècniques.